El 1999 el PP estava abatut. Havia perdut el poder. Es veia per endavant un infern. Divisió interna, impossibilitat de connexió amb les seves bases socials organitzades, etc. Els partits del Pacte de Progrés també ho veien igual i es fregaven les mans. Entre 1999 i 2003, moltes vegades, distingits dirigents de la majoria progre nacional i ecologista anunciaren el segur esbucament del PP. Però el PP va saber reaccionar. Allò que qualcú va anunciar que podria passar va ocórrer. La creació d'una estratègia d'oposició conjunta al Pacte de Progrés entre la pota social, econòmica, mediàtica i política del conservadorisme. A grans trets, així va ser. I va funcionar perfectament. En política (i seguint el que aquí s'escrivia diumenge passat) saber dissenyar una estratègia d'actuació realista, i factible en els seus parcials objectius tàctics, és imprescindible. Si no, el fracàs és segur. El PP, i tot els seus entorns, ha demostrat que en sap molt, de fer política. L'esquerra, el nacionalisme i l'ecologisme demostraren governant que en saben molt poc, confonent tàctica amb estratègia, deliri amb realitat, ous amb caragols, i mentre s'aconhortaven discursos teòrics perdien tangibilitat política i votants a grapades, fet que deixava camp lliure als conservadors. I no fa cara que la derrota els hagi fet aprendre res.
Pel futur de PSOE, PSM, EU-Verds seria convenient que els dirigents espavilassin aviat. No tenen gaire temps. O reaccionen a partir de la pròxima tardor, o el PP els apallissarà. S'ha vist ara, aquest estiu, amb tota la maniobra tàctica del PP amb el tema lingüístic. Han fet diana. I de quina manera. Amb un sol anunci de quelcom que no ha passat i que si passa no se sap com serà ni quant, han destrossat les últimes línies de la terminal resistència davant la piconadora conservadora. I si no espavilen els dirigents actuals que en posin de nous els militants, perquè si no van ben arreglats. Amb l'hàbil moviment de cintura de José María Rodríguez ha quedat en evidència que: l'Obra Cultural Balear (com deixava clar Llorenç Capellà dijous passat) té altres prioritats (ai, l'OCB-UM, que clara que queda) que oposar-se als anuncis regressius lingüístics del Govern, que a la UGT no la cerquin per res de tot això, que el PSOE no mourà massa dits per la qüestió, que a EU deuen pensar que hi ha altres coses més urgents per establir els eixos opositors... És a dir, el que pretenia el PP, ho ha aconseguit. Situar la llengua, la defensa del català s'entén, com a cosa d'una part minoritària entre els minoritaris i que, a més, entre aquells tampoc no hi ha unitat. Perfecte: màxima divisió en allò que havia estat bandera del Pacte. Comparant amb la unitària estratègia seguida a l'oposició pel PP, és com el dia i la nit. Si l'actual oposició no és capaç d'asseure's (com van fer els conservadores amb els seus entorns) i dissenyar una estratègia conjunta, on cadascú fa el que li és propi i en general es prima l'intent d'erosió als conservadors, no faran altra cosa que retxes dins l'aigua. Dit d'altra manera, si cadascú fa la guerra pel seu costat, amb batalletes particulars, sovint amb més interès per oposar-se entre si els opositors, que no oposar-se als conservadors conjuntament, el PP els esclafarà, a tots, d'aquí a quatre anys. I, la veritat, vist com van les coses en aquest inici de legislatura, és el més probable que passi. L'oposició d'ara està fent allò que el PP va estar a punt de fer i que va saber evitar. És a dir, suïcidar-se en lluites intestines que enforteixen l'adversari. El PP va saber establir quin era l'objectiu estratègic (acabar amb el Pacte) i repartir feines tàctiques entre cada part del projecte general: hotelers, mitjans de comunicació, empresaris agroalimentaris, Madrid, i, sobretot, posar si no pau sí almanco tranquil·litat interna amb un pacte de suspensió d'hostilitats que vencia el 25 de maig a la nit. Li va sortir rodó. Si l'oposició esquerranonacionalista, política i social, no és capaç, adaptant-la a la seva realitat i circumstàncies, d'adoptar la mateixa estratègia, el PP, que té Palma, dos dels tres consells, Madrid i una immensa força, se'ls menjarà. Clar que per ventura n'hi ha, a l'oposició, que pensen que encara no han tocat fons i que més val deixar que tot s'esbuqui definitivament per tal que d'aquí quatre anys començar a intentar reconstruir-ho. Podria ser una opció. Vist el que (no) fan, sembla ser l'elegida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.