Pot semblar molt fàcil una anàlisi dels resultats electorals feta a posteriori, però, a pesar que els «comentaristes» hem estat manejant durant quatre anys tot un seguit d'arguments que permetien dubtar raonadament de la viabilitat del Pacte de Progrés (o de Poder), no hem sabut valorar ponderadament el pes dels factors que poden provocar sentiments de conflictivitat i de desestabilització en una societat encara molt conservadora i amb una veneració de la propietat privada i una dependència gairebé absoluta del turisme com a font d'ingressos i com a garantia de l'ocupació.
Hem viscut una campanya electoral anodina, només marcada per un tots contra un que no ha facilitat en absolut el debat d'idees i en què abans de començar pràcticament ja es donava el peix per venut, fins i tot amb qualque enquesta agosarada que insinuava la possibilitat d'un pacte tripartit PSIB-PSOE, PSM, IU/EU que deixaria UM com a força supèrflua i que podria facilitar una política més esquerrana i decidida per part del futur Govern Antich.
Un cop d'ull al Consell de Mallorca indica que es repeteixen els resultats globals de les eleccions de 1999, amb la diferència que el PSOE guanya els dos escons que perden el PSM i IU/EU, mentre que el PP es manté. En el Consell de Menorca tampoc no hi ha variacions de signe polític rellevants: el PP es manté i el PSIB-PSOE guanya el diputat que perd IU/EU. La desfeta dels progressistes s'ha consumat, per tant, en el Consell d'Eivissa i Formentera, amb la pèrdua d'un diputat del Pacte Progressista eivissenc i d'un segon diputat de la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes formenterera, de manera que es passa d'un 7-6 favorable als progressistes a un 8-5 del costat dels populars. Com a principals factors explicatius:
a. El Govern Antich ha estat una guarda de quiques, amb els partits implicats regnant a les seves taifes i pegant-se estirades de cabells per intentar mantenir -infructuosament- el seu perfil ideològic específic davant l'electorat propi, reforçant la sensació d'un cert desgovern.
b. La gestió de la Conselleria de Medi Ambient, amb bona voluntat i poca capacitat de negociació per dur endavant la seva política proteccionista ha estat també determinant, ja que l'ecotaxa o els parcs de Llevant o de ses Salines d'Eivissa i de Formentera es varen dissenyar inicialment des d'un despatx de Palma i es varen presentar als afectats quan tot estava bo i decidit i amb un tarannà poc conciliador. Aquesta actitud es correlaciona amb la millora de la representació obtinguda per la coalició EU/EV a l'Ajuntament de Palma, donat que els ciutadans de les grans aglomeracions urbanes són els grans beneficiaris directes de les polítiques proteccionistes, però ha resultat negatiu tenir els hotelers tan en contra i haver posat en peu de guerra els propietaris de terres que són o podrien ser objecte de protecció sense les compensacions corresponents, i més quan ja es besllumava la creació del parc de la Serra de Tramuntana.
c. Mentre que en el Consell de Menorca Joana Barceló ha sabut/pogut fer una política tendent a la consecució d'acords per la via del màxim consens i amb les mínimes estridències, com ho prova el Pla Territorial de Menorca, el Pacte ha grinyolat massa en el Consell de Mallorca i a Eivissa i Formentera les andanades de Joan Buades han convertit la política del Pacte Progressista en un afer mediàtic que tampoc no ha afavorit Els Verds, que en aquesta batalla han perdut els quatre regidors i el diputat aconseguit en les eleccions de 1999.
d. Els votants desmotivats (desil·lusionats?) per la política del Partit Popular ajudaren a la victòria dels partits progressistes de 1999, els quals també s'apropiaren de bona part del nou vot, però ara s'ha capgirat la història i els progressistes que governaven han estat els qui han desmobilitzat part del seu electorat i han reactivat la participació d'antics votants del PP temorencs d'un nou govern més esquerranós i tan desvertebrat com el primer Govern Antich.
Comptat i debatut, els partits presidencials han mantingut (UM) o han millorat la seva representació (PSIB-PSOE), però el Partit Popular disposa d'una majoria absoluta que li permetrà ser generós amb UM i podrà presentar aquest suport com a factor de moderació i de consens, almanco a Mallorca.
Finalment, com a analista enton un clamorós mea culpa per no haver sabut valorar adequadament uns arguments tan sòlids com per poder preveure la derrota progressista, ja que mai no he cregut en els efectes que poguessin exercir al nostre nivell local factors tan cridaners com l'enfonsament dePrestige o la guerra de l'Iraq.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.