Definicions i conveniències

Els mateixos que definiren com a delinqüents als fidels a la II República i ens han mantingut des de llavors amb aquesta terminologia empeltada de creuada contra l'heretgia, ara ens volen fer creure que els violents no són «Aznar y sus 182 palmeros», que santificaren internacionalment el crim, la desproporció, la il·legítima ocupació d'un país i la suculenta rapinya, sinó la ciutadania que es rebel·là contra això amb la llei internacional, el codi ètic o benedicció papal a la mà. I no perden ocasió per fer sac comú, alarmar amb la proporció de violents que hi ha en qualsevol conjunt social i considerar instigador a tot el que es manté ferm en les postures contràries a les conveniències governamentals. Que un bàrbar escometi la reforma sindica amb un pal al cap del senyor Fidalgo no deixa de ser una anècdota estadísticament insignificant si se compta la quantitat de gent pacífica que despús-ahir sortí a celebrar e Primer de Maig en pau i per la pau. Però no, l'anècdota és norma i l'absurda mà atacant es movia pels fils de l'oposició «socialcomunista» encaparrotada a rompre Espanya i tornar-la a la infrahistòria de la qual ecabdilAznar ens tragué... quins collons! Quins collons de dir-ho, però, sobretot, quins collons de creure que hi ha tants de boianos com per guanyar amb aquest discurs. O si?

Seria tot un detall que la guarda de quiques governamental ens fes saber si efuncionari Matas i Palou, una vegada «alliberat» de la tasca ministerial, ha tramès la necessària sol·licitud d'excedència en el lloc de feina. Tenia només un mes, des de la data del cessament, per fer aquest tràmit que li garantia el lloc de feina quan volgués reincorporar-se amb emàxim nivel funcionariaaconseguit com a ministre (és així, jo tampoc ho trob normal). Del contrari, tendrem una idea del que pensa no fer en el futur i una sospita de qui l'apadrinarà quan el sou oficial se li acabi, que sempre s'acaba. Seria el primer ministre mallorquí que ha utilitzat el càrrec per canviar l'estatus professional. Fins i tot en això hi ha marcades diferències amb els altres, i sempre a favor d'aquests. Vigilau, si tot surt com sembla, a Euskadi, on fa uns mesos prohibiren algunes idees i ahir la lliure matriculació a la universitat, són a punt de prohibir algunes persones. Així com sona, perquè les agrupacions d'electors són això: agrupacions de persones i el motiu per prohibir-les, segons el bel·ligerant govern de la majoria absoluta popular, és la presència de determinats individus, altre temps presents en llistes electorals legals. Potser no va amb cap de noltros i sempre és un problema dels altres, potser. El que no sabem és fins quan i amb què es conformaran els prohibidors, ni si escriure això és horrorós i punible derrotisme antipatriòtic i violent.