Riqueses i pobreses

En Jaime Matas, si vol ser coherent amb allò que diu, hauria de desterrar del seu propi parlar aquesta «ela» bleda, que els nostres padrins, els seus i fins i tot, els botifarres més ancestralment bilingües mai no han practicat i substituir-la per una «ela» més concordant amb les nostres modalitats que ell diu tant defensar i estimar. I el mateix hauria de fer amb les palatals, és a dir, amb les doble «ela» o les «elles» com ell diria net de tota culpa. I juntament amb tot això, hauria de desterrar els «entonces» «sin embargo» i altres castellanismes amb què farceix el seu quotidià parlar quan gosa fer-ho en aquesta llengua que diu estimar tant. Però aquesta degradació aquí, a les Balears, no és tal degradació sinó que més aviat és una riquesa perquè com és obvi prové de calcs, d'influències directes d'una llengua que, sense estimar-la explícitament, en Matas la considera superior. I mirau per on, quan aquesta mateixa llengua, l'espanyol òbviament, es veu contaminada per alguns vocables que el poble, que en aquest cas no deu ser savi ni sobirà, diu en anglès resulta que un exèrcit d'acadèmics i d'intel·lectuals orgànics i inorgànics emplenen pàgines i pàgines dels diaris en articles i admonicions que clamen contra l'empobriment de la llengua espanyola. I la ministra d'educació vol incrementar les classes d'espanyol per evitar aquest empobriment.

I encara n'hi ha més! Resulta que quan, segons ell i el seu visceralisme esbiaixat, la tasca normalitzadora empresa pel Govern suposadament ha qüestionat les nostres modalitats, -les que ell tan estima però no practica!- les ha arraconades a la cuina i, fins i tot, ha substituït, resulta que tot això que diu que ha passat -cosa que una persona amb un mínim de seny sap que és mentida- és un empobriment, mentre que la substitució de la nostra llengua (amb totes les modalitats incloses) per part de l'espanyol, això senyors meus, això és una riquesa.

Una riquesa com ho és, segons ell, el bilingüisme. Una riquesa i una sort més que incomesurable. No els acab d'entendre. Si no poden pair la nostra riquesa econòmica i ens espolien tant com poden, si no poden consentir la nostra riquesa legislativa i tot d'una que feim una llei pròpia i autònoma la duen, des del govern central, al tribunal constitucional, per què consenten i ens toleren tanta riquesa lingüística? Si el bilingüisme és tanta riquesa, per què no ho són, bilingües a Segòvia, a Madrid, a Sevilla i a Puerto Hurraco...? Saben la resposta? Idò perquè no és cert que el bilingüisme sigui una riquesa.