Dissabte, manifestació i preparatius de guerra de banda, se celebrava el dia internacional del consumidor, que passà desapercebut, quan, en realitat, ha esdevingut la condició mínima d'existència de tota persona. Els drets humans i els drets civils han passat a la història. I ningú ja es presenta per aquí amb la tarja del seu ofici, sinó com usuari i consumidor. Diuen les estadístiques que una tercera part de la gent de per aquí no aconsegueix estalviar res al cap del mes i que bona part del sou se'n va darrera hipoteques. Deu milions d'hipoteques a Espanya és una autèntica majoria absoluta i la xifra de cases buides a les illes es contradiuen amb els esforços per aconseguir habitatges nous.
Demà la UIB farà 25 anys i, amb tanta estona, encara no ha donat la llumenera que faci conjugar aquestes xifres amb què ens sorprèn la realitat de qualsevol poble petit o de ciutat: tantes cases buides en el poble i tanta construcció a fora vila. Diuen que un 40 per cent dels 6.500 empresaris de la construcció, que hi ha a les illes, no estan preparats per exercir la professió en condicions i que els operaris, des dels manobres fins al encarregats, pateixen de manca de professionalitat. A vegades no es pot demanar més a un informàtic immigrat que amb dos mesos s'ha fet enrajolador, però les factures de picapedrer són més salades que l'enrajolat que cau. Vaja! que la ginyola no s'avé amb la paret, ni el plom amb la vertical! De fet són eines que, com la paciència i la precisió, definiren l'ofici i que ja no s'usen. Ara la construcció es fa solament amb formigonera, prefabricats, doblers i immigrants. Fins i tot es pot prescindir dels immigrants sense papers una temporada, si l'empresari té veleitats polítiques i fa evident el que no deien les males llengües que vol acallar. I aquesta situació potser sia la garantia de futur del ram i del paisatge, perquè no hi haurà cap casa que duri com una caseta de figueral feta amb quatre pedres, argila i calç fa centenars d'anys. Construir avui i aquí és com fer turisme: pagar per partir i tornar, treballar tot l'any per viure quinze dies. Construir més que posar fonaments de futur, ha esdevingut pur i dur consum. I el consum es fonamenta en la il·lusió i les mentides de la publicitat, una suposada professionalitat i una falsa solvència empresarial, plena de mentides, retards i enganys pressupostaris, per a més desesperació dels tècnics del ram, que veuen que a més ofici, menys benefici. Aquí rau la clau de tot el gran negoci del nostre temps: preparar la pau fent la guerra. Però, si la història no s'acaba com pregonen els agorers, potser una altra vegada caigui un imperi per pretendre fer més del que en realitat pot fer. Vaja! talment un consumidor compulsiu i habitual.
Els anglesos saben llevar-se de davant els governants que no els serveixen i en Blair ja s'ha amagrit ferm. Tendrem aquí eleccions anticipades amb en Sansó presentant-se a la reelecció fermat a les columnes del temple? Que són de dramàtics els espanyols!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.