Els no alineats

Ahir a Israel un advocat informava sobre el cas d'un client seu que acabava de deixar el país. Era un home de 81 anys, d'Ohio, als Estats Units, que havia partit de ca seva per anar a caçar Bin Laden. Havia passat per Alemanya i Grècia abans d'arribar a Israel, amb dues pistoles i municions a l'equipatge. En ser interrogat sobre les armes, explicà que pretenia anar a capturar Bin Laden per cobrar els 25 milions de dòlars que ofereix el seu govern. El seu advocat relatà com havia negociat amb les autoritats israelianes perquè no l'acusassin de res si acceptava abandonar el país deixant les pistoles amb la Policia israeliana. L'advocat assenyalà que l'home havia deixat Israel i que no sabia cap a on, i que no sabria com contactar-hi. Un es demana què hauria passat si l'home hagués estat musulmà. Segurament, malgrat els 81 anys de vida que du, ja seria al centre de detenció a Guantánamo. Alhora, a Kuala Lumpur, es mantenia la reunió dels estats no alineats, una conferència de 114 països. La inauguració de la reunió, que es va fer dijous, va ser dominada per un atac esfereïdor contra Occident. Se'ns va acusar de racistes i de ser hipòcrites en la defensa dels drets humans. Però la reunió, convocada per discutir sobre la guerra que s'acosta, ha ocupat menys espai als nostres mitjans de comunicació que la darrera anècdota sobre la vida privada de Michael Jackson. És trist comprovar que qualsevol cosa interessa més que una opinió contrària al corrent predominant. Tant ens hem tancat davant l'amenaça del terrorisme que la visió de l'altre costat de la barrera en aquests moments ja compta per a molt poc. Les acusacions llançades per tants països en conjunt contra la nostra societat no es pot ignorar.