TW
0

Els fòrums d'internet de debat polític i lingüístic sobre la nostra òrfena i malmesa terra són com una capsa de sorpreses, no saps mai què en sortirà. La majoria de vegades en surt un ninot esperpèntic i això es el que em va sortir l'altre dia: vaig quedar amb la boca badada quan vaig llegir que un, que s'autoanomena professor de la UIB i historiador, deia que «ahora los catalanes se quieren apropiar del Tirant lo Blanc y lo han convertido en Tirant el Blanc. Quina passada! Primer em va fer riure, després vaig pensar en Joanot Martorell, Ausies March, Roís de Corella, Turmeda i tants i tants d'escriptors en llengua catalana que la gent només coneix perquè són noms de carrers. La brega per mi no és si són catalans, mallorquins o valencians, el problema greu és el desconeixement que hi ha de tots ells, sobretot per part de la meva generació, i molts que sabem qui són es gràcies a gent que els va musicar. A l'escola ens ensenyaren qui era Lope de Vega, Cervantes i les levitacions de santa Teresa, però ningú no ens va xerrar de Costa i Llobera, d'Alcover; molt de Siglo de Oro i res de l'Escola Mallorquina de principis de segle, ni d'abans ni de després. A l'edat que els infants somnien en poesia i escriuen el seu primer vers, vàrem somniar i escriure en castellà. Això mai ningú no ens ho podrà tornar.

Conxa Forteza i Bruno. Barcelona.