Quan el Govern del Pacte de Progrés assumí el poder tothom esperava veure una alternativa. Ara que s'acaba la legislatura hem vist l'alternança però no cap alternativa. Naturalment que cadascú ho veurà diferent. El votant del PP trobarà que la «guarda» que governa és desastre; un del PSIB que, bono, millor això que el PP; un del PSM que no està malament estar en el poder per seguir reclamant fins a l'infinit allò que se reclamava quan no s'hi estava; un d'EU que no hauria d'haver estat això, no, però amb paciència i la gràcia dels déus ja canviaran els temps; i un dels 21 ecologistes que hi ha a Mallorca que jesuset déu meu si això és guerra que no véngui la pau... ah, i un d'UM que mentre els altres continuïn essent tan beneits, idò jauja. És natural, cadascú estira cap a on li convé i la majoria ni se'ls escolta i per això qui guanya és l'abstenció, però en fi, això és una altra història. Valoracions politicopartidistes al marge, pareix del tot confirmat, idò, allò dit abans: que no hi ha alternativa possible i, només, alternança. El que passa és que, si més no estèticament, se podia esperar una mica més d'imaginació, ara que s'acosten les eleccions. Però ni això. De fet, si se compara el bessó del que diuen respecte a si mateixos (promeses) i als altres (crítiques) cada un dels partits amb representació, veim que és, fil per randa, el mateix que dèiem fa quatre anys. Vegem-ho.
El PP troba que la conspiració dels altres en contra d'ell és una evidència, carrega fort ferm contra el PSM, i intenta presentar Francesc Antich com un irresponsable. Després de certs moviments contra UM, torna a salvar Munar dels atacs, a veure si no s'enfada la madona i poguessin pactar. O sigui, exactament igual que els mesos immediatament previs a les eleccions de 1999 amb Jaume Matas menyspreant Antich, dient el nom del porc al PSM i mirant de no molestar (inútilment com es va veure) la madona d'UM. El PSIB, per la seva banda, se'ns presenta com el partit socialautoctonista, fa promeses de futur que si governa (si torna a governar) els ciutadans veuran el que és de veres un govern esquerrà; combinat, tot això, amb la crítica constant al govern nacional i al PP intentant criminalitzar-lo, i no dient ni mu dels altres que necessitarà per governar; és a dir, igualet que fa quatre anys. El PSM reclama la reforma de l'Estatut i la televisió «astronòmica» perquè si no no se fa «país pessemero», ataca el PP i PSOE per mirar de fer-los passar per iguals, prepara els canons contra UM per ser falsament nacionalista i menysprea EU-Els Verds, és a dir, exactament igual a 1999. EU-Els Verds ens volen embolicar amb teories de molta ideologia, nous models, suposades alternatives davant els altres, que serien uns decrèpits totals i ells la gran esperança blanca (verd-i-roja, pel cas), si bé en realitat tants de grandiloqüents discursos queden, a l'hora de la veritat, en evidència perquè el que interessa és col·locar-se a les llistes de manera que puguin sortir (la coalició) i mantenir quotes de poder per seguir demanant paciència i oferint esperances de futur que mai no concreten; o sigui, fotocòpia de 1999. I UM governa com vol el Consell i ens diu que tant si govervenen amb la dreta com amb l'esquerra estiguem tranquils que ells seguiran governant i posant seny; talment que fa quatre anys.
Val que potser és una mica caricaturesc, però no tant. Si se dubta, que se repassi l'hemeroteca dels mesos anteriors a les eleccions de 1999 i se compari amb el que diuen i fan ara mateix. Per no faltar, no falta ni l'ambient tradicional de campanya que ens regala el PP. El febrer de 1999 dimitia Gabriel Cañellas de diputat, el PP era farcit de convulsions i els que després foren el Pacte de Progrés auguraven l'enfonsament dels conservadors i el naixement de la Gran Nova Època. Llavors, clar, a les eleccions res no canvià en relació al passat, excepte que a UM li interessà alternar de company de ball. Potser és que no dóna per més, la política balear: és com un saló de ball on només hi ha una femella i quatre mascles afamegats, per ballar. Una escena que s'està repetint una vegada, i una altra, i una altra, i una altra... En fi, no és estrany que amb tanta embafada de ball regional que mai no canvia la majoria opti per l'Aserejé.
Miquel Payeras, periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.