El glamour de la beneficència

27/12/02 0:00

No vaig veure la «telemarató solidària» dels cantants de la darrera edició d'Operación Triunfo, però n'he tingut prou amb un resum de premsa i amb la fotografia de portada de Chenoa, mocador al cap, mirant els ninets d'Etiòpia amb ulls entendrits. Deu haver estat una altra apoteosi de la crida als instints caritatius, del reciclatge de la consciència, deglamour de la beneficència. Em resulta difícil criticar una iniciativa que haurà aconseguit l'objectiu de lligar desenes de milers de persones a les poblacions més pobres del planeta amb aquest nus tan ambigu dels anomenats «apadrinaments» (qui salva qui?): desenes de milers de famílies de Senegal, Equador, l'Índia, Etiòpia o Guatemala viuran una mica millor, al capdavall. I tanmateix, no em resulta difícil endevinar l'olor d'autocomplaença que devia fer el programa: quina pena, aquesta gent, i què bé que a nosaltres la vida ens ha donat bon menjar, aigua corrent i Operación Triunfo. Doncs bé, així com els rics evangèlics repartien als pobres les sobres dels seus àpats, nosaltres els oferim el vint-i-tresè subproducte del nostre concurs televisiu de bandera. Crec que era Schoppenhauer que deia que ens agrada contemplar el patiment dels altres perquè ens referma en la nostra condició d'afortunats. A més a més, i si em perdonau l'obvietat, hi ha la sospita permanent de la inutilitat essencial d'aquestes donacions: Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia són pous sense fons que podrien absorbir milions i milions de gestos caritatius sense experimentar una millora substancial, en termes generals, del benestar de la població. Mentrestant, aquests mateixos milers de gestos amagarien el fet que les solucions han de ser, necessàriament, polítiques.

Situats en el triangle que formen la televisió, eglamour i la caritat, és imprescindible comentar un anunci de cotxe en què (aquesta vegada sí) la misèria de la beneficència es mostra en tota la seva inequívoca obscenitat. Recordau: Claudia Schiffer intenta vendre'ns un cotxe. Es van succeint imatges canòniques de la model alemanya: robes vaporoses (potser una camisa ad-lib, potser roba d'anar a dormir), mirades felines i insinuacions eròtiques. Perduts en aquesta successió de fulls de calendari kistch, apareixen uns fotogrames (dos segons, potser) en què la resident andritxola besa el front d'un negret. És possible que els creatius (es diuen així, crec) que varen inventar l'anunci anassin plens de doctrines Benetton sobre publicitat i provocació. El resultat, però, és la versió moderna de la dama d'alta societat: si la dedicació a obres caritatives era un component essencial del capteniment de les dones de classe alta d'un temps, les fotografies solidàries formen part debook de les estrelles de paper couché d'avui: un altre imperatiu demarketing.

Amb objectius d'audiència molt més modestos, Intermón Oxfam celebra el Nadal amb una campanya de denúncia contra la companyia Nestlé. La primera multinacional de la xocolata i el cafè està demandant Etiòpia per un deute de sis milions de dòlars, contret el 1975 per una nacionalització. Les vendes de Nestlé multipliquen per tretze el Producte Nacional Brut d'un país en què, ara mateix, onze milions de persones corren el risc d'enfrontar problemes severs de fam. Això no impedeix Nestlé reclamar un deute que el govern d'Etiòpia no accepta per una qüestió de canvi entre moneda local i dòlar. Intermón ens recorda que els sis milions de dòlars servirien per construir sis-cents pous, en un país devastat per la sequera. Amiga Chenoa, tu que has visitat els nins famèlics d'Etiòpia, ¿estaries disposada a demanar als teus milions de seguidors que, aquests dies, no comprassin Nestlé? Si vols fer-ho, no demanis permís a cap assessor d'imatge ni a cap capità de la indústria del disc, perquè no te'l donaran.