Agressió o enfrontament

El PP en les darreres setmanes s'està cobrint de glòria. I no ho dic a nivell estatal, que amb la crisi del petrolier s'ha lluït ben a bastament. Ho dic més a nivell nacional, perquè els darrers posicionaments sobre descomptes aeris, liberalització dels horaris comercials, aplicació del règim especial i avantatges fiscals per a la gent que vulgui venir a viure a Balears, són autèntiques agressions als ciutadans d'aquest país. I són agressions perquè suposa una negació a compensar els costos de la pluriinsularitat, suposa un intent de saturar un territori i fer-lo insostenible, suposa una aposta per mantenir l'espoliació fiscal, suposa una voluntat de liquidar part del nostre teixit productiu afavorint els grans magatzems, cosa que a la llarga anirà en contra del consumidor, suposa, en definitiva, un tracte desigual respecte a la resta de ciutadans de l'Estat, tenim unes administracions més pobres i rebem manco inversió pública. Alguns opinen que tot plegat no és més que una estratègia dels partits governants per cercar l'enfrontament exterior, per cercar un culpable de les pròpies mancances. Certament que l'enemic exterior pot ser rendible electoralment, ara bé, l'enemic no és una invenció, és una realitat. El procés no és que se cerqui l'enfrontament i s'aconsegueixi l'agressió. El procés és que contínuament ens agradeixen i alguns reaccionen. I la reacció no tendria per què generar necessàriament enfrontament, si davant la reacció l'agressor modificàs el cantet, tot seria diferent. En època d'en Cañellas passava una mica el mateix, els que ara acusen el pacte de progrés de victimisme, abans feien d'altaveu de l'agressió. És a dir, l'agressió ve d'enrere, el que ha baratat no és l'agressió, ni l'agressor i l'agredit, el que ha baratat és el protagonista que escenifica cada paper. I allò fotut per a les Balears és que d'actors protagonistes només n'hi hagi dos, PP i PSOE, que s'intercanvien el paper. Quan el PP posa de manifest que el PSOE va votar en contra del règim especial, té raó. Quan el PSOE posa de manifest que el PP ens margina ja que no vol declarar d'interès públic els vols i no vol apujar els descomptes per als residents, també té raó. El que succeeix és que la conclusió hauria de ser acabar amb l'agressió, o com a mínim fer-la com més suau millor. I per fer això, sembla que el més lògic és trobar nous actors protagonistes que ho facin possible, perquè les raons que esgrimeixen els dos protagonistes existents fins ara no fan més que demostrar la seva incapacitat i negligència. Negligència, si es vol forçada, o precisament forçada, per una estructura mental i de partit fonamentada en el centralisme i la submissió, però negligència al cap i la fi. I dins aquest debat es troben a faltar els actors secundaris que també són importants per al debat: què en pensa la CAEB, o la PIMEM, o la fedaració hotelera de tot plegat. Pensen que la rebaixa dels bitllets l'ha de pagar Madrid amb els nostres impostos o l'ha de pagar el Govern creant impostos nous? Pensen que els horaris d'obertura del comerç els ha de regular l'Estat o les comunitats autònomes? N'hi ha moltes de preguntes, el que no sembla que hi hagi és voluntat de resposta. Poca reacció davant l'agressió. Per molt que alguns clamin contra el nacionalisme, el nacionalisme no cerca l'enfrontament, el que cerca és que els horaris comercials els fixem des d'aquí o com a mínim que fixats a Madrid no destrueixin el nostre comerç, el que cerca és que els nostres tributs es quedin aquí o com a mínim serveixin per compensar la insularitat, el que cerca és un desenvolupament humà harmònic i amb futur, i no treure tot el suc, sobreexplotant els recursos i col·lapsant encara més les illes, el que cerca el nacionalisme.... Si defensar aquests objectius ens duu a l'enfrontament, idò haurem d'assumir l'enfrontament, el que no farà el nacionalisme és renunciar-hi depenent de la conjuntura.