Penseu, maleïts!

El més inquietant d'aquesta vellanova fundació FAES que ha posat en marxa Aznar aquesta setmana "Fundació per a les Anàlisis i els Estudis Socials, traduïda" és que no s'hi hagi dit explícitament, en la presentació, que fora d'aquesta fundació també es podrà continuar pensar. Pot semblar innecessari dir"ho, però és d'aquesta mena d'obvietats que esdevenen dramàtiques quan hom les anuncia i pacífiques si es mantenen en silenci. Si n'hi hagués algun dubte, només l'objecte fundacional d'aquesta FAES "pensar" ja és prou motiu per avisar"ho, i per avisar d'alguns petits matisos que podrien pertorbar la seva indispensable missió. Per exemple: la política professional deixa poc temps per pensar. Els equilibris entre sectors que a la mínima desembeinen la daga, les maniobres imprescindibles que s'han de fer cada dia des del despatx, el càlcul dels ascensos i descensos de la pròpia cotització, a més de la feina que suposadament s'hi fa, ho expliquen. I a això s'afegeix a l'aparició d'un ex"ministre socialista, el caràcter àmpliament conegut de la ideologia de la majoria dels cervells que integren la novavella institució, que previsiblement oferirà poques novetats per molt que s'ho pensin, això, o l'estètica repolida d'aquests actes on el rovell de l'ou és molt més ésser"hi que pensar"hi. També hi va aparèixer Isaiah Berlin, un pensador imprescindible que digué que «hi ha molts de fins distints que poden encalçar els homes, tot essent éssers plenament racionals, persones completes, capaces d'entendre's entre ells i de simpatitzar i d'extraure llum els uns dels altres», i també que els nacionalismes contemporanis són «una forma patològica de resistència autoprotectora». I la repetició, per enèsima vegada, d'aquest liberalisme tan espanyol de practicar tant liberalisme com permeti el pressupost públic i els mitjans i les institucions que l'estat "o el que era el mateix, tots els ciutadans" han posat a les mans dels suposats liberals. Més dubtós ha de ser el fruit real d'aquest objectiu fundacional de pensar, esdevingut mandat pels afectats, perquè del pensament, del veritable pensament, només pot sorgir la revolució, o canvis molt dràstics, i poques coses més, com prou bé sap el president Aznar i qualsevol que no es llepi els dits.