L'habitatge i el progressisme (?)

Què és el que més preocupa als ciutadans de Balears? En primer lloc l'enorme dificultat d'adquirir o llogar l'habitatge (21%), i en segona posició l'excessiva inseguretat ciutadana (16%). La resta de problemes que són una preocupació per a més del 10% dels balears són les males carreteres (11%), la (manca de) neteja pública (10'4%), i l'atur o la feina en precari (10'2%). Tota la resta que ens preocupa està molt per sota. Aquestes són les dades de la darrera enquesta del Govern (juny d'enguany). En sintonia, lògica, les altres enquestes nacionals detecten la mateixa preocupació preferent envers l'habitatge. El problema de l'habitatge consisteix bàsicament que els habitatges han pujat molt de preu. Tant, que l'adquisició és hores d'ara impossible per a molta gent. S'hi mesclen diverses variables, però concorren essencialment un mercat en expansió demogràfica que fa créixer la demanda, una legislació totalment obsoleta sobre l'habitatge en general i els preus dels doblers (hipoteques) barats. A més, el gens menyspreable element inversor d'aquells que compren habitatges per treure'ls després al mercat de lloguer. En aquest últim sentit, una persona que tengui un estalvi més o menys important té la possibilitat d'endeutar-se una mica durant uns anys, adquirir la casa i després llogar-la, que és, avui per avui, la forma de treure més i millor rendiment a l'estavi (treu més de lloguer que el que paga al banc). Sobretot d'ençà que fa uns tres anys a la borsa poc hi ha que pelar. Aquest panorama nacional ha estat detectat pel govern Aznar que, ara, ofereix al PSOE un gran pacte per treure, a través dels ajuntaments, més sòl per urbanitzar, amb la intenció d'aturar l'escalada de preus. Està bé, però també seria imprescindible una legislació sobre l'habitatge moderna i adequada a la realitat social: per exemple que augmentassin moltíssim les deduccions per lloguer, que se gravàs la propietat inversionista més del que se fa, i que s'incentivàs la sortida al mercat dels habiatges tancats (només a Palma, uns 35.000). Aquest marc general a Balears té uns valors afegits derivats de la condició geogràfica insular (terreny petit) sotmesa a una pressió demogràfica com mai no s'havia vist. Tenim per tant: una demanda creixent, una oferta que ha crescut i creix a preus desbaratats, i tota una legislació local que tendeix a augmentar el resultat d'aquesta equació: més demanda sumada a manco potencial d'oferta igual a més preu d'adquisició o lloguer. Socialment se tradueix en l'allunyament, ja definitiu, de milers de balears de la possibilitat d'adquisició de casa i uns lloguers enormement cars com a única alternativa. Dos exemples trets dels anuncis per paraules d'ahir mateix: Rafal Vell (barriada d'extracció socioeconòmica modesta) pis d'un centenar de metres, sense mobles, 601 euros mensuals; Coll d'en Rabassa (zona de perfil modest a baix), uns 70-80 metres sense mobles, 542 euros. Això és l'oferta tipus per als balears que han de llogar els quals, per altra banda, tenen uns ingressos que els suposa que els 6.500 a 7.000 euros anuals destinats al lloguer els representen entre la meitat i tres quartes parts d'un sou net a l'any. Així són les coses, agradin o no. I què fa al respecte l'actual majoria política? Doncs moratòries i parlar de «models», sense mesures correctores de tipus social, que ajuden a incrementar el preu, que afavoreixen només els que ja tenen habitatge i que impulsen la inversió especulativa que té com a conseqüència social la condemna de milers de ciutadans a pagar bona part del que guanyen al lloguer, sovint, ja, compartint entre dues famílies un habitatge. El pitjor de tot, és que quan se parla en privat sobre la qüestió amb membres del PP, PSIB, PSM, EU i Els Verds (els d'UM, ja se sap: troben que això de polítiques socials no són bones) tots acaben per estar d'acord. Però no fan res. Ni al Govern ni als consells ni als ajuntaments. Res de res. Incrementen, sí, l'habitatge social. Però saben que això ni és tan sols una gota a la mana. Mana el caduc discurs conservador, tenyit de verd, segons el qual el «territori», l'altre tòtem juntament amb la raça-cultura-identitat que tot ho justifica, s'ha de preservar. A costa del benestar de la majoria de persones? Això és de veres progressisme?