Mallorca ha sabut esser solidària

Esper que els possibles lectors em perdonin si avui vull relatar una experiència personal que per a mi ha estat molt gratificant perquè, entre moltes altres coses, m'ha mostrat i m'ha demostrat que encara és possible mobilitzar voluntats quan la qüestió, pel motiu que sigui, s'ho paga. Me referesc a l'operació que han duit a terme tots els sectors relacionats amb el turisme, convidant, en total, 450 nins i nines alemanys amb els seus acompanyants adults, de la zona afectada per les gravíssimes inundacions del passat mes d'agost, a passar una setmana a Mallorca, per ajudar"los a superar el trauma que havien sofert i oblidar les imatges dessoladores que havien viscut. Des del primer moment, els iniciadors vàrem trobar la col·laboració incondicional de tots els sectors implicats, hotelers, agències de viatges, transportistes i atraccions turístiques, que varen estar disposats a acollir gratuïtament els nins convidats. Es diu molt aviat, però es tracta de gairebé 500 persones, que a més han estat obsequiades generosament per tot allà on han anat. Ha col·laborat la Federació Hotelera, cercant les places necessàries per dur a terme l'operació, però sobretot han col·laborat els hotelers que les han posades a disposició i han acollit els convidats. Com a anècdota crec que és just assenyalar que els acompanyants adults volien pagar l'ecotaxa, i varen demanar insistentment com ho havien de fer per pagar"la, però els hotelers es varen negar a acceptar que la pagassin, sinó que la varen assumir ells, perquè fins i tot en això els volien tenir com a convidats. Han col·laborat Aviba i la Federació de Transports, coordinant exemplarment tota la qüestió dels autocars, tant per a les excursions com per als trasllats a l'aeroport. I han col·laborat, tots ells de forma igualment desinteressada, l'Associació d'Intèrprets Turístics i les atraccions com Marineland, Coves del Drac, Western Park, el tren de Sóller, Naturaparc o el Poble Espanyol. I amb tot això, em direu, què s'ha aconseguit? Jo només puc donar fe del que jo he vist. I el que he vist han estat uns nins que mai en la seva vida havien pogut tenir unes vacances com aquestes, i que estaven senzillament entusiasmats. Tots ells havien nascut després de la reunificació d'Alemanya, i aquests deu o dotze anys han estat anys de molta de feina per als seus pares, que renunciant a les vacances havien aconseguit fer"se una casa, i ara han vist com se l'enduia l'aigua en qüestió d'hores. Fins i tot per a la immensa majoria dels adults era la primera vegada que pujaven a un avió. Per això he vist també una gent que no sabien com ho havien de fer per mostrar el seu agraïment, com una de les mestres que es va venir a despedir de mi i quan em va donar les gràcies se li va trencar la veu i es va posar a plorar. O com el Subsecretari del Ministeri d'Educació de Saxònia, que em va rebre quan vaig anar a Dresde amb el darrer grup que se'n tornava a casa, i em va dir senzillament: «Vostès ens han prestat un servei immens». He vist, en definitiva, com Mallorca ha sabut esser solidària amb una gent, els alemanys, que durant molts d'anys ens han ajudat a aconseguir el nivell de vida que avui disfrutam. I la solidaritat, a la llarga, sempre dóna rèdits.