La recepta de Herr Ics

El senyor "Herr Ics", alemany, berlinès, quan ha sentit olor de Mallorca, ha tret tot d'una el nas per a assabentar"se del que es fa aquests dies a Berlín. Les seves opinions, demanades al llarg d'una conversa apacible, per ventura són dignes de retenir"se, perquè les ha forjades des d'un bon coneixement de Mallorca, des d'un interès real pel turisme i, sobretot, des d'un mallorquinisme de convers. Ve cada any dues o tres vegades a l'Illa, i cada dia entra en l'edició digital d'aquest diari "és com ha après un català ben entenidor. Les opinions d'aquest mallorquinòfil germànic es poden resumir en un dels seus epitafis "perquè ell tendeix a la divagació, a la conversa herbòria, però adesiara t'encunya una frase a manera de resum, que no sé si respon a un afany pedagògic de recapitulació o a un cert exhibicionisme dialèctic. Això és el que diu el Herr: «Mallorca serà molt especial o molt vulgar. Teniu la matèria primera i les eines tant per ser una cosa com l'altra. De moment semblau un poc propensos a la vulgaritat». Perquè, diu ell, aquest turisme eclèctic, de platja, alcohol i un poc de cultura, pot ser derrotat en el mercat per moltes destinacions de platja, alcohol i molta més cultura, «entre altres coses, perquè la cultura que més agrada avui en dia és la que s'improvisa i se compra a cops de talonari, com és el Guggenheim de Bilbao: pot substituir la Vall dels Déus, de Sicília, el Louvre o la Llonja de Palma? Idò sí, la gent ara perd l'alè per no arribar al darrer a una cosa que ara hi és i que fa dos mesos no hi era, com si hi hagués por que demà ja no hi serà. Així que, si optau per ser molt especials haureu de posar en valor la cultura, el patrimoni, i incrementar-los. Així i tot, en aquesta matèria no arribareu mai als genoll d'altres països que, d'altra banda, tenen tan bones platges com vosaltres, tan bon clima i, ara per ara, millors comunicacions i tot». Aleshores, estimat Herr ja m'explicareu que... «crec que hauríeu de començar a vertebrar en una sola imatge tot el que teniu i tenen altres i tot el que teniu i no tenen els altres. He llegit coses que pretenen capturar els béns intangibles vagament derivats del fet que sou una illa mediterrània. Aquesta fatalitat geogràfica desprèn una malla que ha d'amarar tota la resta. Direu, hi ha altres illes. Però Mallorca està més ben dissenyada, més ben construïda, més ben acabada i més ben posada. El seu paisatge s'agombola amb ecos clàssics, tothom sent Mallorca com el lloc al qual voldria vincular la seva vida. L'heu espenyada molt, no teniu perdó de Déu, però encara sou a temps per salvar-ne l'essencial. Heu de treure a coces aquesta gentussa que ha vengut i continua arribant, no a guanyar un rosegó de pa, sinó a fer negocis, a construir, a depredar». Gràcies pel consell, benvolgut Herr, però tot és un poc més complicat... «sens dubte les coses es compliquen, i això pot tenir conseqüències letals. Contra els mals derivats de la complicació de les coses, només hi ha un antídot: no s'han de perdre mai de vista els objectius simples, com és ara fer un paradís amb persones decents». El diable estima Berlín, diu Gabriel Janer Manila i el símbol de la ciutat "tant com l'ós" és un àngel. El meu benvolgut amic berlinès és com un àngel una mica diabòlic, et mena a la il·lusió i a la desesperança.