Quan un torna vell, té el privilegi de poder rellegir. Pocs
privilegis i moltíssims inconvenients. En fi. Fa molt poc he acabat
la meva relectura de «Understanding Media» (Entendre els mitjans de
comunicació) del professor canadenc Marshall McLuhan. Mac Luhan,
citat innombrables vegades sense saber que se'l citava, o volent
fer creure que ho havia dit ell "«tot el que no surt a les
pantalles de TV no ha succeït mai»" va passar per un època en què
parlar d'ell, tenir-lo com a referència, no era «cool» o «fashion»,
era, per dir-ho en castellà «manido», «demodée» i el que feia
modern era denostar-lo i oblidar-lo. Què hi farem? Idò, un
servidor, que torna clàssic, el vol vindicar. Reivindicar.
Però abans, l'anècdota. Woody Allen, es veu que emprenyat que
tothom citàs McLuhan sense haver-lo llegit, el situà a un dels seus
millor films, Annie Hall. A la coa de l'entrada a un cinema, un
insoportable intel·lectual universitari que sembla que es vol
lligar la seva jove acompanyant, patapim i patapam, li omple el cap
de McLuhan per amunt, Mc Luhan per avall. Woody Allen, que a la
pel·lícula és just darrera seu, quan ja no pot més, l'escomet i li
diu: tu no en tens ni idea del que diu McLuhan! El professor
universitari el reprèn: i tu què saps! Aleshores W. Allen fa sortir
de darrera un cartell el professor McLuhan, de bon de veres, que
corrobora el desconeixement de l'intelectual·loide. Glup! Que solen
dir als còmics.
Vagi l'anècdota per situar la fama del nostre autor, realitzant
un actuació esporàdica, un «cameo» es diu avui, a una pel·lícula de
fama. L'any 1964 va publicar l'obra rellegida per un servidor i el
sentit de l'anticipació que manifesta en la seva anàlisi és quasi
el sentit anticipatiu que només tenen alguns artistes. Conceptes i
definicions com «El mitjà és el missatge» (que tranformà
posteriorment en el «massatge», genial, em creguin), allò dels
«mitjans de comunicació freds i calents»... en una paraula, gran
part del «Deus ex machina» McLuhanià es troba en aquesta obra. Ja
en els elements de La Galàxia Gutemberg o «The Global Village» (no
sé si traduir-ho per «El llogaret global»), usa el mot «global»,
per referir-se a la mundialització, a la globalització. En McLuhan
no val tant la paraula i l'adjectiu que se n'ha derivat i que ara
és d'ús corrent, com el concepte. El món, deia, torna petit, ho
sabem quasi tot de tothom (l'excés d'informació, però, genera
contaminació en la comprensió de les coses), acabarem estimant i
odiant tots el mateix, les mateixes persones, fins i tot els
mateixos personatges de cinema i TV.
Els he de ser franc, moltes de les coses que escriví McLuhan han
tengut més sentit per un servidor, l'any 2002, que quan les vaig
llegir per primera vegada, i no en parlem de quan es va publicar el
llibre. Enamorat del «Finnegans Wake» de Joyce i, en menor mesura
de molts altres literats, he de citar també William Blake, perquè
als dos els usava com una espècie de «bolla de vidre» explicativa
de la seva hermenèutica. Gran ideador d'aforismes («Som com la
pantalla de TV tenim tota la humanitat en la nostra pell», «Ens
convertim en el que contemplam», «Modelam les nostres eines i
després aquestes ens modelen a nosaltres»). Tot plegat el féu un
home famós, citat, estimat i odiat (intel·lectualment parlant). És
veritat que la seva pretensiositat citant els clàssics,
mesclant-los amb la vulgaritat dels anuncis o cites «banals» (¿?)
de l'star system, el feien un iconoclasta mal de digerir. Vegin
alguns dels subtítols als capítols del llibre: La paraula parlada
(Les flors del mal); Els doblers (La tarja de crèdit dels pobres);
La paraula impresa (L'arquitectura del nacionalisme); La fotografia
(El bordell sense parets); La premsa (Governar mitjançant les
filtracions)...
«L'escriptura és visual, la televisió és auditiva i tàctil»,
davant algunes afirmacions que semblaven boutades, els oficiants de
la galàxia Gutemberg no tractaren massa bé, a les necrològiques de
1980, l'home que ja anuncià que els historiadors o arqueòlegs
veuran en els anuncis publicitaris del segle XX el reflex més ric i
fidel que una societat ha tengut mai de les seves activitats.
Per tant, reconeixement a uns dels primers pensadors de la
globalizació i dels seus resultats (Són bons o dolents? Hem de ser
globòfobs o globòfags? Com diu l'economista de les americanes de
colorins), entesos aquests com els efectes que tendeixen a
comprimir i a dissoldre les dimensions del temps i l'espai fent
sorgir l'existència d'un esperit mundial. Un vertader precursor del
ciberespai.
Lewis LAPMAN, que el situa com un dels pensadors més importants
des de Newton, Darwin, Freud o Einstein, extreu de McLuhan una de
les coses que més li agradaven: un joc d'antinòmies per
exemplificar el pas d'una civilització comarcalitzada a una de
globalitzada. Vegin: autoritat / poder ; felicitat / plaer ;
literatura / periodisme ; heterosexual / polimorf; ciència / màgia
; drama / pornografia; política / profecia ; la veritat com a
passió / la passió com a veritat.
A «COUNTERBLAST», una obra rara, exagerada i premonitària,
continuà el seu discurs: «La roda implicà els camins, no a
l'inrevés, així, les noves tecnologies conformaran els nous
ambients« o «Els israelites no poden recordar, els palestins no
poden oblidar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.