El circ

TW
0

Si qualcú té el temps i la paciència per assimilar part de l'interminable caramull d'informació que se'ns ha ofert arran de l'aniversari de l'atemptat de les Torres Bessones, arribarà a la fàcil conclusió que aquest dramàtic fet ha afectat a tota la humanitat, d'una manera o d'una altra. Als blancs occidentals, perquè s'han sentit objectiu; als negres americans, perquè se senten més a prop i més part d'una comunitat que encara els posava emperons a l'homologació de la seva ciutadania; als àrabs, perquè se'ls ha criminalitzat indiscriminadament; als russos, perquè han pogut jugar a implicar-se com si fossin la potència que enyoren ser; als xinesos, perquè amb l'excusa de l'excepcionalitat han temut patir una contesa comercial; als del nord, perquè han palpat el final d'un cicle de creixement econòmic; als del sud, perquè han vist desaparèixer les complicitats criminals que falcaven la seva economia; als homes de pau, perquè han vist com els seus arguments servien per a la guerra; als bel·licosos, perquè no han necessitat arguments per justificar-se; fins i tot els de Batasuna no tendrien els problemes actuals sense l'estavellada dels avions suïcides... La llista és interminable i abasta els quatre punts cardinals, totes les latituds i totes les longituds amb només una insòlita excepció: el turisme de les Balears. Aquí, si un ha de fer cas d'exconsellers de Turisme, ministres d'Economia i importants dirigents del sector amb «autoritat» per opinar, només el govern de la guarda de quiques és el responsable del retrocés en la dinàmica de creixement de les xifres. Llàstima que aquests il·lustres, documentats i objectius pensadors s'expressin tan malament en anglès (qualcú no gaire pitjor que en català o castellà): podrien ser un número destacat en el circ mundial que s'ha muntat sobre la sang d'innocents.

També seria un autèntic número de circ descobrir que, algun dels famosos avals bancaris que els propietaris d'hotel presenten per fer oposició al Pacte de Progrés, són estesos gratia et amore per les úniques entitats financeres amb compromís estatutari amb aquest petit país. Així com una caixa zaplanista, en coherència amb els seus interessos polítics, es va oferir a fer aquest tràmit de manera gratuïta, i la majoria de banquers són contraris, per pedigree, als governs que governen, les caixes de Balears "Sa Nostra i Colonya" es deuen al poble del qual participen. De Colonya em resulta difícil malpensar tal traïdoria a les seves arrels, però de Sa Nostra, després de saber que qualcuns dels directius estaven disposats a pagar als patrons de l'entitat les costes judicials del plet que, amb mala fe "segons el jutge", ells havien posat contra la constitució de la Fundació, ja no seria tan estrany. Els han d'explicar que si volen estar bé amb tothom només estaran bé amb els que tenen interessos diferents a la majoria. I la majoria, ara, no som els estantissos patrons.