Geopolítica mallorquina

El cens electoral de 1999 mostra que gairebé tres quarts dels electors mallorquins se concentren en 6 municipis: Palma, Calvià, Llucmajor, Inca, Manacor i Marratxí. Si se situen espacialment s'observa la connurbació costanera que ja hi ha a la badia palmesano"calvianera"llucmajorera, a través del seguit d'urbanitzacions residencials que des de Santa Ponça fins al cap Blanc omplen la costa, quasi sense interrupció, ampliada amb la penetració terra endins cap a Marratxí; i, per altra banda, els focus d'atracció demogràfica que són les altres dues ciutats, Inca i Manacor, definint"se així, a través dels sis municipis, les tres gran àrees econòmiques (i socials) de Mallorca. Mirem el cens electoral que tenien cadascun d'aquests termes el 1999 sobre el total mallorquí (500.000) en números rodons. Palma, 260.000. Calvià, 24.000. Llucmajor, 17.000. Inca, 17.000. Manacor, 24.000. I Marratxí, 15.000. Tots sis superen els 15.000 electors, trispol que separa els grans dels petits. Per sota, només dos censos electorals (Felanitx, 11.000; i Pollença, 10.000) s'hi acosten, mentre que la resta queda a molta distància. Seguint en números rodons (cal dir que els censos segons sigui la naturalesa electoral presenten certes variacions i d'aquí que s'hagin arrodonit) aquest «club dels sis municipis» ens presenta un cens electoral comú que, en percentatge, suposa el 73% del total mallorquí. Així, doncs, si fa no fa 3 de cada 4 mallorquins amb capacitat de vot viuen a només 6 termes, mentre que els 37 municipis restants només acullen una quarta part dels electors. Què vol dir, això? Primer de tot que el vot és manifestament urbà, ja, a Mallorca. No n'hi ha dubte en el cas de Palma, que representa ella tota sola més de la meitat dels electors, ni tampoc ja a Marratxí, Calvià i Llucmajor, on els antics nuclis s'han vist demogràficament superats per l'enfilall d'urbanitzacions residencials que han aportat allaus de residents sociològicament urbans. En el cas de les ciutats d'Inca i Manacor, mantenen encara restes d'una estructura sociològica més ancorada en el passat, però amb progressió ràpida i contundent cap a la modernitat urbana. En segon lloc, i directament relacionat amb el primer, les tres zones (Connurbació Costanera, Inca i Manacor) són les sotmeses a més grans processos d'encimentació a on campa la construcció extensiva (urbanitzacions d'unifamiliars i els terribles «adossats») com a somni rural satisfet amb casa urbana enjardinada que consumeix recursos i territori com cap altre sistema d'urbanització; i tot i que electoralment presenten comportaments diversos i concrecions de majories polítiques també diverses (PP o PSOE en solitari, o bé amb pactes amb PSM, UM i d'altres) amb partits que diuen defensar models generals diferents entre ells, en cap d'aquests municipis s'ha notat un substancial canvi (en aquesta legislatura i anteriors, i indistintament de majories polítiques conjunturals) respecte el sistema de creixement urbà i constructiu, en tots els casos brutalment extensiu. La qual cosa du, en tercer lloc, que està ben clar que una cosa són els discursos oficials i teòrics de cada partit i una altra de molt diferent la gestió en relació a l'urbanisme en aquests municipis, on se toca amb les mans la realitat social, econòmica i demogràfica al marge de teoritzacions d'impossible concreció que tant agraden usar als partits per a mai no complir"les quan podrien fer"ho. En quart lloc, són els municipis on més pes té la immigració amb tot el canvi cultural i lingüístic que suposa que, en expressió del catedràtic de Geografia Humana de la UIB Pere Salvà, du de manera inevitable a la «interculturalitat». Si se relacionen les quatre variables (censos, majories polítiques, urbanisme i la «interculturalitat») el resultat és que a sis municipis de Mallorca, que són tres quartes parts del votants mallorquins, s'ha creat una nova societat que indefectiblement projecta la seva realitat sobre la resta, ja minoritària. Potser la conclusió, ara que s'acosten les eleccions, és que parlar de realitats municipals aïllades a Mallorca ja comença a ser, a més d'evidentment incorrecte, un impossible somni amb implicacions d'irresponsabilitat manifesta per part de qui ho pretengui.