Parc temàtic d'Inca

Per començar vos vull dir que el millor que podríeu fer és convidar el poble a una conferència sobre el tema. Allà, amb l'ajut del regidor que ha tingut la idea d'«Inca Promotions» (això sona a multinacional), podríeu explicar en què consisteix aquest macroprojecte i també aclarir si són certs els rumors que circulen pel poble. Vos n'explicaré uns quants: es diu que la finca escollida té unes 120 quarterades i està situada dins el nostre terme municipal, devora el pont de Fust, o sigui devora el torrent de Sant Miquel. La carretera d'Alcúdia tanca la finca. Es diu que el propietari (un conegut empresari majorista de productes agrícoles) ja ha cobrat una suma multimilionària en concepte d'opció de compra. Es diu també que tot el maneig que comporta un projecte tan enorme és en mans de l'agència immobiliària local Tot Servei, el titular de la qual és justament el promotor d'«Inca Promotions.

Es preveu, així mateix, que la carretera d'Alcúdia tindrà encara més problemes que ara. S'espera, però, que les empreses de rent a car donin un ajut econòmic molt substanciós en compensació.

Es diu que s'arrencarien més de 50.000 arbres. Es diu que la meravellosa panoràmica de verdor, amplitud i frescor amb què s'han embadalit al llarg dels anys milers i milers d'inquers passejant la mirada des del cim del puig de Santa Magdalena, ens la canviaran per una empastifada d'asfalt i ciment. Quina pena que seria!

Es diu que prometeu una consulta popular i que la voleu fer per correu: ja sabem, però, que aquest sistema no afavoreix gens ni mica la transparència. Fa una quarantena d'anys a Inca ja es va cometre un error històric. Em referesc a la construcció d'un espai cobert per al mercat, projectat per l'arquitecte Oleza, que només s'ha pogut fer servir realment en un 25%. Jo, en aquella època, per la meva professió, visitava dotzenes de mercats coberts de tot el Llevant espanyol i no en vaig veure mai cap de dues plantes, llevat del mercat de l'Olivar de Palma, projectat també pel Sr. Oleza. Baldament en aquell temps ens fessin estar boca closa, vaig tenir la gosadia de donar la meva opinió als tres principals responsables d'aquell disbarat. Ja no hi són: que Déu els tengui al cel. Però si poguéssim quantificar el que ha costat a cada inquer la infrautilització d'aquest edifici tan enorme, quedaríem esgarrifats.

Mirau de no caure en temptacions i de no repetir errors tan costosos, monumentals i històrics.
Aquesta és una recomanació que vos faig des de la meva estimació cap a Inca i els seus ciutadans.