La Bíblia desenterrada

En qualsevol cas, la lectura que acab de fer de La Bible dévoilée. Les nouvelles révélations de l'Archéologie, del qual enguany ja se n'han fet dos tiratges a París, crec que és una bona oportunitat per recomanar la lectura de la Bíblia en general "no oblidem la seva transcendència per a la configuració de llengües com l'alemany o l'anglès" i d'aquest llibre en particular, per descomptat. Es tracta d'una traducció de The Bible Unearthed "d'aquí el títol del present article", publicat l'any passat per The Free Press a Nova York. Els seus autors són Israel Finkelstein, director de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Tel Aviv, i Neil Asher Silberman, de l'Enane Center for Public Archaeology and Heritage Presentation de Bèlgica. Basta donar un cop d'ull a les vint pàgines de la bibliografia utilitzada, detallada al final del volum, perquè un se'n temi de la rellevància de l'exposició de quin és l'estat de la qüestió de la confrontació de les darreres dades arqueològiques arreplegades majorment en la dècada dels noranta i la historicitat "relativa, no absoluta" dels textos bíblics.

La tesi principal dels autors és que la conformació definitiva dels primers textos bíblics del Pentateuc no es va fer fins a una època relativament tardana, concretament durant el segle VII abans de C., durant el regnat del rei Josies de Judà i des del punt de vista expansionista "parlant en termes d'un clar i llampant nacionalisme (car els interessos religiosos del Temple de Jerusalem es mesclen amb els interessos de la monarquia)" d'aquest regnat, amb l'esperança d'annexionar-se o incorporar-se la població i l'espai del regne nordista d'Israel, destruït per la invasió assíria del segle precedent, i d'acabar igualment amb totes les pràctiques no adreçades a Jahvè encara vigents a l'esmentat territori. També, per descomptat, com afirmen taxativament els autors, el principi de no donar un mateix valor històric a tots els textos de la Bíblia per un igual: «Cal guardar-se de tractar el material bíblic com si es tractés d'un monòlit. No es pot prendre o rebutjar com si fos un sol bloc. Dos segles de recerques bíbliques han demostrat que aquest material ha de ser avaluat o valorat capítol per capítol, de vegades fins i tot versicle per versicle. La Bíblia ha incorporat materials històrics, no històrics i quasi històrics. La investigació bíblica consisteix essencialment en distingir els passatges històrics d'aquells que no ho són, recorrent a consideracions lingüístiques, literàries i extrabíbliques». I comparant les seves dades amb les que ens proporcionen els jaciments arqueològics, per descomptat.

Així, conclouen: «La més gran contribució oferta per l'arqueologia a una millor comprensió de la Bíblia possiblement és aquesta: que societats tan reduïdes i isolades, relativament pobres, com eren el regne de Judà de la monarquia tardana i la Judea postexílica, han estat capaces de produir les grans línies d'aquesta epopeia eterna en un lapse de temps tan curt. Una tal comprensió és fonamental». Que a hores d'ara no tinguem cap prova arqueològica dels moviments dels Patriarques, de l'Èxode a través de la península del Sinaí o dels fets de guerra narrats en el llibre de Josué o dels fets constructius de David o de Salomó no ens pot afectar gaire. La Bíblia és qualque cosa més que un cabal d'informació històrica. Mereixeria realment la pena que provéssim d'informar-nos.