Tornen les queixes per la saturació de vehicles a les carreteres de Mallorca. La teringa comença a Pollença o a Alcúdia i no acaba fins a Palma. Mallorca té la concentració més alta d'Europa i a escala mundial només la supera la contaminadíssima Singapur. Als vehicles dels illencs se suma la cada cop més nombrosa flota de lloguer. Però el creixement de la massa rodada no s'acaba en els rent a car. Des de fa tres o quatre anys s'ha popularitzat un nou fenomen: els descapotables de dues places, vehicles ideals per a l'estiu; però que obliguen part dels seus usuaris a tenir dos cotxes: un quatre places per a tot l'any i adaptat a les necessitats laborals i familiars, i el descapotable, que també es pot emprar de cap d'any a cap d'any, però amb l'entrebanc, en la majoria de models, que només n'hi caben dos, i encara que el propietari sigui fadrí o fadrina, necessita sovint «l'altre» cotxe per als dies que hagi de dur son pare, sa mare, els futurs sogres o els companys de feina. A poc a poc, Mallorca comença a nedar en el curiós "i esgarrifós" fenomen de dos volants per persona. A més, la venda de descapotables biplaça és digna d'un estudi sociològic. Són cotxes cars o proporcionalment cars pel que ofereixen. Són, per tant, símbols d'estatus. I el seu «boom» sembla conseqüència de la normativa que obliga els motoristes a dur casc. Les cases de cotxes són molt espavilades: el casc no permet veure bé l'amo de la moto. En canvi, al descapotable hi ha exhibició de cara i ulls i, si hi ha sort, amb senyoreta a la dreta. Així, de la moda del cotxe i la moto per càpita passam al dúplex cotxe convencional-descapotable. Es dirà que quan se'n condueix un l'altre roman aparcat. Però no és això: la volantdependència és tan grossa que es viu per circular. Aquest és el drama.