Adéu, Martí

Cal dir, en honor de la veritat, que tot just vaig parlar amb en Martí en un parell d'ocasions. Tanmateix en cada una d'elles sempre em va transmetre honestedat, sinceritat en els plantejaments, una mirada neta, qualitats més aviat poc comunes entre això que denominam la classe política. Era una persona estimada pel poble i que cregué en un Marratxí millor i més habitable, com ho demostren les seves iniciatives en matèria urbanística, la gran assignatura pendent d'aquest municipi, assetjat pel ciment pels quatre costats.

Tant de bo que el seu exemple pervisqui arreu del terme, perquè en la meva modesta opinió aquesta vegada, i esperant que serveixi de precedent, sí que ha mort un batle.