J.M. Llompart i la poesia galaico-portuguesa

Es tracta d'una antologia bilingüe, traduïda al gallec per Xavier Rodríguez Baixeras, que té l'interès especial d'haver estat seleccionada per la seva dona, Encarna Viñas, que naturalment va viure tot el procés de la seva escriptura, i la seva neboda, Cèlia Riba, la qual, de més a més, ha preparat una introducció breu però molt substancial, ben documentada "de primera mà, certament" i ben estructurada.

Si tenim degudament en compte tota la seva tasca de traductor de la poesia gallega i portuguesa, plasmada en Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1984) i Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro. Poemes (1992), sembla que hi ha una justícia poètica en el fet que una acurada selecció de la seva obra hagi estat ara traduïda al gallec, tal com ve a reconèixer el propi traductor, Xavier Rodríguez Baixeras, seguidor des de fa anys de l'obra llompartiana, en el seu breu epíleg.

Celia Viñas ens comenta, en la seva interessant introducció: «A causa de la seva estada d'infant a Galícia, la qual després va mitificar tant, Llompart sentia una vertadera inclinació i un sincer interès per tot allò que feia referència a Galícia i a la seva cultura». I ens precisa encara un punt essencial: «Les seves traduccions sovint s'acosten més a una recreació que a una traducció filològicament fidel; es tracta d'un poeta que tradueix. Tant és així que moltes vegades, en públic, recitava les traduccions que ell considerava més aconseguides o que li agradaven més, juntament amb les seves pròpies composicions».

Un servidor pot donar testimoni de la satisfacció que Josep M. Llompart no amagava que sentia respecte a alguna d'aquestes traduccions. Aquesta legítima satisfacció per la feina ben feta quedà especialment demostrada quan va seleccionar els poemes que accedí a gravar per a la primera casset de la interessant col·lecció «Temps de Poesia», poques setmanes abans de la seva mort. Entre els poemes propis i les versions gravats a la cara B de la casset en qüestió n'hi ha una d'absolutament magistral d'un poema de Fernando Pessoa, O Mostrengo, evocant la figura del rei Don Joan Segon de Portugal. Per cert, em deman fins a quin punt està essent realment aprofitada una gravació tan extraordinària de la veu del poeta i d'un grapat dels seus millors poemes (és ben possible que sigui la millor gravació que en tenim i no crec exagerar gens ni mica). Perquè les institucions de Cavorques, tant les públiques com les privades, demostren ser molt més efectives a l'hora de publicar que a l'hora de distribuir tot el material cultural que van finançant.

No puc acabar sense subratllar l'encert de Celia Viñas quan relaciona decididament la poesia de J.M. Llompart amb la de Salvador Espriu, «autor que Llompart coneixia i admirava profundament», en les pròpies paraules de Viñas. I també recollir la seva tesi "la qual he de confessar que m'ha sorprès una mica" que el protagonisme que va tenir Llompart com a home públic, com a intel·lectual compromès, pot haver d'alguna manera perjudicat el seu reconeixement com allò que ell més volia esser: un poeta professor, un mestre de la parenta pobra.