Els «nacionalistes» del PSIB-PSOE

Dels prestigis personals sempre és delicat parlar"ne. En qualsevol cas, és per les obres que els coneixereu. De la qüestió de la normalitat nacional a les escoles en les etapes del PSOE, donaria per una monografia. Limitem"nos en aquesta qüestió a fer una sola pregunta al senyor Moll: per què el PSOE s'entestava a mantenir en mans de l'Estat les competències en educació i no trobava mai el moment per transferir"les a les Illes Balears? Aquesta és la fe que tenien en l'autogovern? I, mentrestant, què feien els nacionalistes històrics de tota la vida? Justificar"ho i defensar Madrid.

En realitat, el migrat autogovern i finançament públic del nostre país (així el veim els nacionalistes, no sé Josep Moll) ha estat sempre fruit d'un pacte fet a Madrid entre les forces polítiques «espanyoles» (i entre elles sempre hi ha hagut el PSOE). Primer la Constitució, després los Acuerdos Autonómicos del 81, d'on va néixer el nostre descafeïnat Estatut, fent tabula rasa de la discussió feta a les Illes Balears. Després vingué el Pacto Autonómico PP"PSOE del 92. La darrera tongada és ben recent, la que ens va conduir a la reforma estatutària de 1999. Una altra vegada una entesa PP"PSOE. És destacable l'enteniment entre PP i PSOE en el disseny de l'Espanya autonòmica. En totes aquestes ocasions, el PSIB ha dit amén amén, sense desmarcar"se una línia del guió escrit a Madrid.

De fet, el Parlament de les Illes Balears ha tengut una sola iniciativa, realment pròpia, de reforma de l'Estatut. Fou una proposta ambiciosa en la qual reivindicava totes les competències que la Constitució no reserva a l'Estat i el concert econòmic. La proposta es va aprovar a Palma amb el suport de tots els grups, tret del PSOE (inclosos els seus elements nacionalistes de tota la vida). Era l'any 1991. La proposta va arribar a Madrid, però el president del Congrés (aleshores ni més ni menys que Fèlix Pons) la va tenir guardada durant anys en un calaix. Fins que, just després de les eleccions autonòmiques de 1995, el tema es va tractar i aleshores se'ns va infringir la humiliació institucional més greu que hem patit els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears d'ençà de l'adveniment de la democràcia. Les Corts espanyoles es negaren a prendre en consideració la iniciativa. És a dir, no la trobaren digna de ser tramitada i debatuda. Se'ns va negar de pla la proposta d'autogovern que demandava el poble de les Illes Balears. Molt democràtic. I on eren els nacionalistes de tota la vida del PSIB"PSOE? On sempre, justificant"ho.

Per favor, no dubtem que en el PSOE (com en el PP) hi ha nacionalistes. Però hem de convenir que, en algunes senyalades ocasions, és temptador pensar que hagin contret la síndrome del pont sobre el riu Kwai, perquè fan tot l'efecte d'estar fent feina per als contraris.

De fet, la involució centralista que avui vivim només és comparable a la que va protagonitzar el PSOE durant la seva etapa en majoria absoluta al Govern de l'Estat. On eren els nacionalistes històrics del PSOE tot aquell temps? Justificant el govern central, com sempre, i argumentant (un dels motius predilectes de Josep Moll) la innecessarietat del nacionalisme polític. La tesi és curiosa, però senzilla: si a Catalunya, o al País Basc, o a Galícia, o a les Illes Balears, només hi hagués PP i PSOE l'avanç en el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat estaria fins i tot més garantit. Per altra banda, veig Josep Moll perillosament mal informat sobre el PSM. Li apunt que mai ens hem sentit descobridors del nacionalisme, com diu, incomprensiblement, en el seu article. Naturalment som ben conscients dels nostres antecessors i que cap projecte polític sorgeix per generació espontània. Tanmateix, l'aventura política dels vint"i"cinc anys del nacionalisme democràtic del PSM, no hi ha dubte que són una novetat històrica en el nostre país. Cadascú la valorarà com trobarà. Tot i ser conscients des del PSM de la importància per l'autogovern que té el nostre projecte (o, humilment, ens ho pensam), mai ens hem sentit tampoc «custodis del Sant Graal del nacionalisme». Quines ocurrències! Senzillament, sempre hem procurat donar suport a les iniciatives en favor de l'autogovern i de la nostra identitat, vinguessin d'on vinguessin. Que en poden dir el mateix els nacionalistes històrics del PSOE?

Però no voldria acabar en negatiu, ans al contrari, PSM i PSOE coincidim avui en un Govern progressista i nacionalista. En aquest Pacte "per a nosaltres era fonamental" hi consta el compromís en l'aprofundiment en l'autogovern. Durant l'any 2000 el PSM va proposar l'inici dels tràmits per reformar l'Estatut per donar compliment a aquest compromís, malauradament en aquell moment el PSOE no ho va trobar oportú. Però la legislatura encara no ha acabat, i, naturalment, hi som a temps. Afrontem, idò, sense dilació, la reforma de l'Estatut. Aprofitem l'evolució que diu Josep Moll que ha tengut el PSOE. Més encara, protagonitzem la iniciativa de reforma de la Constitució espanyola per crear un Estat federal, això sí, de bon de veres, no per una simple qüestió de noms. És a dir, que es reconegui el dret a l'autodeterminació i, per tant, la sobirania dels estats federats. Anem per feina!