Que ens ho expliquin

Dimarts passat estava previst que Francesc Antich participàs en la presentació de dos llibres sobre la qüestió nacional, escrits per Jaume Armengol i Bernat Joan respectivament. El primer d'ells milita en el PSOE, encara que cal considerar-lo un històric del PSM, partit en el qual, anteriorment, havia assumit càrrecs de rellevància. Joan és el cap d'ERC a les Illes Balears. És a dir, és el portaveu d'un partit d'aquells que, per independentista i antimonàrquic, un socialista de tota la vida, com és Rodríguez Ibarra, il·legalitzaria de cop si tingués potestat per a fer-ho. No vaig poder assistir a l'acte esmentat i en tenc un dol. Em vaig perdre la primera sortida pública d'aquest president modelat per l'equip d'Aina Calvo que ha anunciat, repetidament, Miquel Payeras? Potser sí. El fet d'acceptar fer la presentació d'uns llibres suposa, així, d'entrada, que el presentador participa, en termes generals, de les idees dels autors que els han escrit. I l'assumpció, entre el nacionalisme d'esquerra, del liderat que ningú del PSM ostenta és el primer pas a donar per qui vol millorar el seu futur, ja que no li interessa passar a l'oposició ni continuar governant una coalició de cinc formacions. Aquesta és la lectura més enverinada de totes les que es poden fer. El president ha iniciat la precampanya abans d'agafar les vacances, i no ha tengut manies a l'hora de practicar l'antropofàgia. Aquestes eleccions pròximes seran d'allò més cruels, perquè el PSOE té necessitat de créixer i no ho pot fer a costa del Partit Popular, sinó dels seus socis del Pacte de Progrés. A posta Francesc Antich adopta la cara del nacionalista convençut i, ben aviat, se'ns mostrarà com un socialista radical per tal de mossegar a banda i banda del seu arc electoral. Ara per ara, però, vol arrodonir la seva feina d'aproximació al nacionalisme i la seva presència a l'acte de dimarts, entre dos nacionalistes de sempre, s'ha de considerar com un èxit dels seus assessors. Tanmateix, em sembla que el fet d'assumir una imatge que històricament no li pertany, respon a una maniobra excessivament ambiciosa i força grollera. Vejam si ens entenem. No tenc ganes de trobar pedres en el lleu de ningú, i si el president Antich se sent nacionalista, què voleu que vos digui?, no fa altra cosa més que ésser coherent amb la ideologia socialista, perquè el socialisme s'ha d'entendre des de baix: des d'allà on comença l'opressió de les persones i de les comunitats. Tot i això, la Federació Socialista Balear que ell presideix no entén les coses d'aquesta manera. N'hi ha prou de fer una ullada a la història més recent, per a adonar-nos de l'al·lèrgia nacionalista dels seus líders més coneguts. Hem de recordar quina és l'actitud davant el nacionalisme que han mantingut públicament gent tan rellevant com Fèlix Pons, Emilio Alonso, Manuel Móra o Ramon Aguiló? No cal, la trobareu a les hemeroteques. D'altra banda, qualsevol d'ells "descomptant el doctor Móra, malauradament mort", la vos repetirà fil per randa, perquè formava i forma part de la seva concepció global de l'estat i del socialisme. Per descomptat, cap d'ells no hauria presentat els llibres d'Armengol i de Joan. Aleshores, què ha passat en el PSOE, perquè el president Antich s'assegui entre aquests dos teoritzadors? Ha canviat el partit? Ha decidit, el president, anar a la seva, sense parar esment en l'opinió dels seus? O resulta que la seva presència, la del president, a la presentació dels dos llibres esmentats, respon a la necessitat electoralista de remenar la cullera de tots els aguiats? Qui té la resposta, la gent del carrer de la Puresa o la del Consolat? Alguns deuen saber de què va la cosa. Que ens ho expliquin.