UM i Son Moix

Entre Sant Joan i Sant Pere comença a caure foc del cel i la gent que viu de la imatge pública baixa la guàrdia com qualsevol altre ciutadà. Per als polítics, aquest relaxament, és llevat que no tova. Malauradament (per a ells, és clar), no poden deixar de sortir als mitjans de comunicació, de manera que no tenen més remei que agusar l'enginy per a mantenir-se dalt de tot sense suar gaire. Sols són unes setmanes les crítiques: concretament les que són frontereres entre la primavera i l'estiu. El juliol i l'agost, encara que no en facin ni brot, podran deixar-se caure per ca na Cristina Macaya a menjar un trempó, i sempre trobaran un músic polonès, un escriptor sud-americà o una ballarina de Joaquín Cortés, que acceptin retratar-se amb ells mullant pa. En canvi, entre Sant Joan i Sant Pere es produeix una baixada en els índexs de popularitat, que sols superen ràpidament els que són més vius que la fam. D'altra banda, hi ha partits que han acostumats els seus militants a sucar-se el magí com els nins de casa pobre, cosa que els permet treure's un conill del barret fins i tot en temps de veda. UM és un dels més caracteritzats, per no dir que és el que se'n duu la palma. Cal sobreviure, això és tot. En una colla, aquell que no és ni el més guapo, ni el més fort ni el més ric, i pretén despuntar sigui com sigui, ha de reclamar tothora l'atenció dels altres amb la mà alçada. A mesura que ens apropem a la precampanya, tots els partits procuraran ésser notícia de primera pàgina. UM es troba en campanya tota la legislatura. I, naturalment, la seva obsessió per significar-se deixa d'ésser una qualitat per esdevenir una pesadesa. Heus ací que entre Sant Joan i Sant Pere, que és temps de provar les primeres figues flors i de començar a caminar arrossegant els peus, el senyor Trujillo ens sorprèn amb la proposta de canviar el nom de l'estadi de Son Moix pel de Miquel Àngel Nadal. La reacció inicial del ciutadà, en assabentar-se'n, és favorable, i duu implícita un agraïment a UM per la voluntat acreditada de donar llustre al patrimoni local. Miquel Àngel és un personatge admirat i estimat. La seva trajectòria esportiva és exemplar, i la humana, què voleu que vos digui de la seva qualitat humana? Posau aquí els adjectius favorables que vulgueu que encara vos quedareu curts. Vull dir, que tots els homenatges i reconeixements que se li tributin trobaran un eco favorable entre la ciutadania. UM ho sap, i cal felicitar el senyor Trujillo per la seva llestesa. Tanmateix li hem de pregar que reconsideri la petició, encara que per tal de no agreujar Nadal, ara que ja s'ha corregut la notícia de l'honor que se li proposa, li hàgim de dedicar el campanar de la Seu. Mirau, senyor Trujillo, Son Moix és un topònim preciós que s'ha popularitzat entre els aficionats al futbol, de manera que ha fet que molts de ciutadans espanyols i europeus sàpiguen que moix vol dit gato, cat, chat o katze en el català de Mallorca. Per tant, no el toqueu que és un símbol de la nostra singularitat. Que em direu que això no és res? Idò jo vos dic que és molt. Les rebaixes també serveixen per a vestir-se, ja m'enteneu. L'únic problema d'aquest topònim és que els locutors esportius castellans es fan un embolic amb la llengua en pronunciar moig per moix i un dia o l'altre acabaran mossegant-se-la. Però, en fi, encara que no sigui d'una manera literal, els mallorquins ens l'hem haguda de mossegar tantes vegades, la llengua, que per una que se la mosseguin ells no passarà res.