La bona notícia

No és que servidor m'adscrigui a les doctrines de don José Antonio Camacho sobre la informació, però sí que és bo recordar adesiara un dels molts pecats originals de la premsa, aquell que s'expressa en el cínic axioma «les bones notícies no són notícies» (això s'ha de dir en francès). Don José Antonio Camacho és al futbol lo que Arenas a la política: allò que en castellà en diuen «bronco», expeditiu, mal"lletat, de mala bava. En fi, un home del nostre temps. Pot arribar a fer carrera política "més de la que ja ha fet, vull dir, i en les files de l'ala dreta del PP": l'Espanya que Aznar somia necessita homes com ell. Don José Antonio Camacho "'España, que esto es España, joder!" va donar una repassada forta a la premsa perquè, sempre segons la seva opinió, la premsa necessita que a la concentració de la selecció hi hagi uns quants cristos cada dia que proporcionin titulars "els titulars estripadots fan vendre diaris, d'això es tracta. Els titulars dolços, que generen confiança i optimisme, difícilment podran competir amb els de potada. Per això sovint els arraconam o simplement els obviam. Si servidor fos el director d'aquest diari, ahir hauria destacat molt més l'acord assolit per la Conselleria de Salut i Consum i els sindicats dels treballadors. De treballadors ara implicats en la situació creada arran de l'assumpció de plenes competències n'hi ha set mil, representats per sis sindicats: negociar un acord que acontenti tothom sembla, al dia d'avui, una tasca impossible. Bé, la notícia és d'una tal magnitud que té tant de valor periodístic com una mala notícia. O potser sigui notícia per les mateixes raons que ho és que un home mossegui un ca i no ho és que un ca mossegui un home. Vull dir que en temps de conflictes esdevenguts hàbitat natural de l'arxipèlag, la raresa d'una explosió d'harmonia fins i tot periodísticament té un gran atractiu. Entre altres coses, l'acord ens garanteix la pau social en un territori en el qual la pau social significa un percentatge molt elevat de l'èxit en el desenvolupament de les tasques en una matèria tan delicada i sensible. Tenir una atenció sanitària en mans de personal incentivat és una conquesta de valor excepcional en l'estat del benestar. Sovint oblidam que el factor humà en la sanitat és essencial per obtenir un acceptable nivell d'allò que en deim qualitat de vida. I és en aquesta direcció que hem d'entendre les declaracions de la consellera Aina Salom: en el sentit que l'acord beneficia, sobretot, els 800.000 usuaris dels serveis de la sanitat pública a la nostra comunitat. Una bona notícia i, així i tot, periodística.