Els murs

Ara mateix fa una estoneta estava remolcant la reconsagrada mania del personal de construir murs, posar filferrades, delimitar el seu entorn «particular», les propietats personals, familiars, tribals. I un company que compartia tema amb mi em deia: no t'ha d'estranyar tant, els tigres ja ho fan des de sempre, això, esquitxadeta aquí, esquitxadeta allà, i delimiten el «seu» territori, amb l'orina et diuen: fins aquí pots arribar, més enllà potser tendràs problemes. Sí, però, jo no som un tigre, i tu? Tot allò del sentit de la territorialitat, la propietat privada, i altres errors, malentesos, deformacions mentals de l'anomenada civilització, per dir-li alguna cosa que tengui sentit i es pugui entendre, sols congrien problemes. No, amic, li he dit, alerta als miratges, de l'únic que ets propietari plenipotenciari és de la teva vida, de la sang que batega dins les teves venes, de la suor que ara mateix t'humiteja les aixelles. Això és teu. Tota la resta és molt relatiu, està per veure. Tu ho disfrutes mentre pots i la vida i l'humor et basta, fins i tot ho hipoteques per aconseguir temporalment qualque dobleró necessari per altres coses. O ho deixes als fills. O als nebots. Entens el que et vull dir? Estimar massa les coses, els objectes, les propietats, les fites, a la llarga pot resultar un error, una inexactitud de la conducta que ben sovint destapa el clot pudent de la violència. I si no demana-ho als propietaris dels horts per on s'ha previst fer passar la segona via de cintura de Ciutat, o als amos dels terrenys i cases per on la via del tren ha de vorejar Petra, o que l'arquitecte municipal trobi que s'ha d'obrir un carrer i resulta que la teva casa fa nosa... I assaboriràs tota la fel de la derrota a la gola i a la butxaca. I allò del mur. El mur del Sharon, les filferrades. El Sharon pixant a totes les cantonades d'Israel, de Cisjordània... Quin altre errat de comptes! Posar murs allà on hi hauria de posar seny, afuar tancs en lloc de paraules, posats honests, negociacions, propostes que ofegassin les bombes palestines, sense pensar que matar sols incita a matar més. Quin dol tanta misèria!