El balanç de la vaga

Aquests dies ja s'ha dit mil vegades, però sigui'm permès insistir"hi: Fa empegueir la desvergonya amb què les fonts oficials diuen mentides sobre l'èxit o el fracàs de la vaga. Passi que el Govern, destinatari de la crítica sindical, vulgui minimitzar la participació i que els sindicats convocants la vulguin magnificar. Però sempre dins uns límits raonables, que no suposin una presa de pèl als ciutadans. Ningú va comptar els manifestants que varen participar a la manifestació de Barcelona, encara que hi ha sistemes que permeten fer"ho amb un grau considerable d'aproximació, sistemes que és evident que hauria d'aplicar el poder públic com a responsable d'informar la ciutadania. Com que no ho va fer, els sindicats poden dir que varen esser 300.000, i ja anireu a discutir-ho. Però si la Delegació del Govern diu que només són 15.000, quan el més llec en la matèria sap, a la vista de las imatges oferides, que en tot cas eren moltíssims més, no queda més remei que exigir la dimissió dels responsables, perquè una de dues: o són uns mentiders absolutament impresentables, o són uns incompetents absolutament insostenibles. Un altre aspecte interessant ha estat la total alineació dels empresaris amb el PP i el Govern Aznar en els intents de minimitzar la vaga. Els empresaris haurien pogut mantenir"se al marge de la qüestió, perquè el decretot (m'agrada més aquesta traducció) no els afectava per res i la vaga no anava dirigida contra ells. Però el que han fet ha estat posar"se a la disposició del Govern conservador i pressionar els «seus» treballadors a fi d'ajudar a fer fracassar la vaga. Tampoc no és cap sorpresa, però val la pena recollir la dada. Igualment interessant és l'anàlisi que fan un i altres, Govern i empresaris, dient que la vaga ha fracassat perquè els comerços no varen tancar. La veritat és que fa falta molta innocència sociològica per pensar que els comerciants, que en més d'un 99 per cent són petits empresaris autònoms, tancaran per solidaritat amb els treballadors que podrien resultar perjudicats per una mesura del Govern que a ells no els afecta. Els que varen tancar ho varen fer, en la seva immensa majoria, per por als piquets possiblement violents, l'actitud dels quals no tenc cap inconvenient a condemnar sense pal·liatius. Finalment, la valoració de la situació a l'aeroport de Palma també fa riure. Totes les companyies aèries varen reprogramar els seus vols de tal manera que dijous pràcticament no varen operar. De fet, tenc constància directíssima que moltes d'elles varen donar el dia lliure als seus empleats. Podran dir que aquí la vaga la varen fer els empresaris. Però haver d'aguantar que et surti un portaveu del PP i et digui que la situació a l'aeroport va esser d'absoluta normalitat, quan només es varen fer devers un 20 per cent dels vols que haurien estat normals, inclosos els de serveis mínims, fan ganes de dir"li no ja mentider, sinó senzillament cap de fava, amb mallorquiníssima expressió que esper que els amables lectors sabran disculpar. Els resultats de la vaga ja es veuran en el futur. Però de moment ha servit perquè alguns personatges de la categoria esmentada hagin mostrat el llautó. I això ja és molt d'agrair.