Amor a simple vista

20/06/02 0:00

Sentiment i força, en temps de de pau i serenor, són u, i un, a aquesta edat, ja té llicència James Bond per enamorar-se; però té por de no fer massa es pardal i, per això, s'enamora amb «reserves» i un poquet a veure-les venir i a estar darrera sa roca. Surt de passeig amb l'al·lota, van al cinema i mengen pipes plegats fins que es casen. De casats, les «reserves» s'accentuen: ara es tracta de saber qui realment comanda i qui es deixa comandar. Per això discuteixen i es tiren en cara totes les misèries imaginables. Se separen i la custòdia dels al·lots la té ella. Ell pensa que la culpa de tot la té el fet de casar-se sense estar enamorat i ella, que es va casar amb un home que no feia el que ella volia. Dictada la sentència, ell es diu a si mateix: «M'he d'enamorar sense reserves aquesta vegada», i s'enamora fins a la medul·la d'una cambrera d'un restaurant i, per a potenciar l'enamorament, escriu cartes d'amor que no li mostrarà mai. Ell sols estima i la mira de cua d'ull tot el temps mentre menja el menú. Ara ja li escriu poemes i intenta pintar-la així com la veu. L'estima realment. L'estima tant que es deixa dur tot ell per l'amor sublim, platònic i sincer; però no veu manera perquè hi hagi una intersecció que actualitzi tant de sentiment. Mira de forçar la casualitat cercant-la pel poble on viu: hi va una vegada i una altra. No es cansa d'anar-hi. Sols troba carabasses, aparentment carabasses.

Quan ella deixa de fer feina al restaurant, ell demana informació com un boig. Li diuen que té novio i ell es posa tan gelós que està quinze dies sense sortir de ca seva. També li diuen que ella fa feina ara a una gestoria. Hi va. El creuament de mirades d'ambdós fa xispes. Hi ha una explosió d'amor. És ella que li diu: «Meam quan em convides a fer una copa», i ell bava, bava d'alegria i pensa: «m'he enamorat. Mira si som pardal». De la gestoria al cotxe i del cotxe a l'església, i a menjar pipes tots dos dient-se coses guapes, guapes i sinceres com ella i ell o com ell i ella, que qui estima es posa al seu lloc i en el lloc de l'altre si no deixa refredar el sentiment. Que no refreda, almanco per a ell que pensa «creia que això de l'amor era una història, una història que sols passava a les pel·lícules, i ara veig com ho era de pardal. Era més pardal que gran. Que ho era de pardal. No tornaré a escoltar ningú, a ningú a no ser ella. A ella i a ningú pus. A ningú pus. Ho tenc ben clar, tan clar que és transparent. Ara tenc vida, ara em sé acompanyat, ara em sé seu i no tornaré mai enrera. Hi ha causa, hi és tot i hi som jo i ella i l'amor. Amb nosaltres tres n'hi ha prou. S'han acabat d'una vegada per totes les «reserves». Crec en l'amor. Sí, plenament».