Confés que m'agradaria viure en un país en llibertat, i no hi
visc. La prova, o una de les moltes proves que se'n poden trobar,
és que demà hi haurà piquets per a forçar la vaga i empresaris que
hauran forçat la feina. Posar-se a discutir si és primer l'ou dels
piquets o la gallina de la pressió laboral és d'una inutilitat
manifesta. Tant com voler suposar què passaria, quines serien les
xifres reals de vaga, sense cap tipus de coacció. Deix per als
especialistes en ètica la disquisició sobre quina de les dues és
més violenta, o violenta més, com vulgueu; permi seria com cercar
qui hi guanya, quan som del cert que, amb les coaccions, hi perdem
tots.
Posats a confessar, pens que em toca reconèixer l'error de les
meves previsions per al ple del Parlament d'ahir, darrer del curs
(no cal anar a cercar gaire les similituds entre els escolars i els
parlamentaris). Deia, amb l'autoritat que em concedeix la
irresponsabilitat, que no veuríem més collonades en el tema de la
paritat electoral i el discursos anirien pel camí de la lògica o,
com a mínim, de la tàctica i rendibilitat electoral. M'equivocà, i
a les cròniques d'aquest diari em remet. A vegades deu ser molt dur
això de sentir els colors de la camiseta, quan l'uniforme el
confeccionen segons els exclusius interessos de Madrid. Clar que no
tot el grup parlamentari del PP ho deu veure així i n'hi ha que
suen la camiseta de gust. No faré l'exercici de confeccionar les
dues llistes, però, pels crits, pels silencis i per la resta de
coreografia parlamentària, de poc m'equivocaria, o no.
El fet és que la llei aprovada ahir significa un canvi en
l'actuació del Pacte. Senyora Munar a part "de vacances a Costa
Rica (nom premonitiu per a una uemita)", la resta dels socis han
sabut on era l'interès i qui era l'adversari. Fins i tot, jo diria
que han sabut no ser més «consultistes» que el Consell Consultiu i
s'han estalviat la vergonya que, si en tenguessin, patirien pels
inexplicables retards d'aquest òrgan en temes tan importants com
l'aprovada i no aplicada Llei de parelles de fet (per quan el
registre?).
Les manifestacions del Lobby de dones i les dissimulades
alegries d'algunes peperes (es pot dir dones conservadores o queda
com una intromissió en la seva intimitat?), que des d'ahir tenen
més fàcil conservar el disputat lloc a les llistes, lluïen pel
damunt del debat parlamentari. Poques coses a destacar en aquest
àmbit "sempre són els mateixos amb les mateixes cançonetes",
excepte, tal vegada, el recurs de la senyora Armengol a la memòria
sobre el sentit de la votació de l'AP-PP en temes com el divorci o
l'avortament. Per un moment, va perèixer que allà es feia història,
i no en el Parlament de Castella-la Manxa, que és el que
reflectiran els manuals futurs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.