Subvencionar el terrorisme

Aquest és un mercat com qualsevol altre. El que paga el preu s'endú el que vol. Ahir els membres del Congrés americà escoltaren mentre els explicaven com els membres de l'IRA formen part d'una xarxa terrorista internacional que trafica amb drogues i que amenaça la vida de ciutadans americans, per exemple, a Colòmbia. L'escàndol al Sinn Fein ha estat sonat. L'estat que ha convertit Sinn Fein, segons Londres, en un dels partits més adinerats d'Irlanda sembla a punt de tallar tots els conductes que fins ara li han garantit l'existència, almenys financera. El líder de Sinn Fein, Gerry Adams, declarava ahir que tot plegat era un caramull de mentides i que els americans havien cedit a les pressions de Londres per condemnar l'IRA i els seus simpatitzants de forma tan clara. Adams s'havia negat a explicar a la comissió del Congrés americà per què un representant del seu partit era detingut fa poc a Colòmbia, on l'acusen de participar en l'entrenament de guerillers de la FARC. Tot, segons Adams, és un complot. Els americans no han estat tan ràpids a congelar els béns dels que han finançat l'IRA des de Boston i altres ciutats americanes com ho varen ser amb els financers dels que acusen de terrorisme i extremisme islàmic, i malgrat que ara es despertin, en aquest camp encara es conserva el sentit que discrimina entre ells i nosaltres. Tant és així que el Govern britànic ha denegat la demanda del jutge Garzón per interrogar Henry Kissinger, l'exsecretari d'Estat americà, sobre el seu coneixement de les matances dels dictadors de Sud-amèrica en els anys 70 i 80 quan visiti Londres aquesta setmana. Hi ha, en tot això, una línia que separa el terrorisme en petites categories, segons els acords de cada estat i els seus interessos. Cada vegada és més evident que guerra contra el terrorisme en si, no n'hi ha, ni n'hi haurà.