Ferran Aguiló

A bon port

Ferran Aguiló14/04/02 0:00

Avui celebram l'aniversari de la declaració de la II República i poca gent sent com a pròpia aquesta forma que, tard o prest, acabarà essent la normal. Perquè la normalització no ens véngui de nou, convendria explicar a les noves generacions els principis d'igualtat en què es basa. Si voleu, per ara, que a les escoles no es qüestionin la puresa de sang com a dret de regnat, la preponderància del sexe masculí sobre les dones, disminuïdes a comparsa de paper couché, ni altres fonaments indefensables de la monarquia. Tot arribarà i caurà com a fruita madura. O no, perquè, a vegades, pens que la raó de tant de programa de bugaderes, de tant de paper imprès amb noms que només els sustenta el parentiu i tanta promoció del voyeurisme com a entreteniment col·lectiu, és el foment del culte a les dinasties "de folklòriques, toreros, pobres, putes i parents" entre les quals es dissimula la dels monarques.

Noves dades em fan rectificar la informació sobre l'encabotament dels propietaris d'hotel en la seva opció de lluita contra el Pacte, en lloc de fer-ho contra l'ecotaxa. Si vos vaig explicar que, abans de l'aprovació parlamentària de l'impost, des de Presidència de Govern se'ls oferí retirar la tramitació de la llei a canvi del suport del sector en la reivindicació de més doblers de Madrid (perdó: de més doblers dels nostres, manejats pel Govern central); ara hi he d'afegir que l'esmentada proposta també els la va fer la senyora Munar des d'una posició teòricament més propera. Com és obvi, el resultat, després de consultar els estrategues de la lluita per conservar el poder, va ser el mateix: «val més barcos sense honra que honra sense barcos» i fletaren el vaixell del PP que a tan bon port els ha conduït.

O és un error d'impremta o és una inutilitat, però la publicació de la Direcció General de Política Lingüística titulada Coneixements de llengua catalana a les Illes Balears "tríptic en català i anglès en què es reflecteixen en mapes els percentatges de població que parla, llegeix, escriu i entén el català a cada municipi" es basa en les dades de 1991. Per a què serveix el 2002 una informació de fa 11 anys? En tres anys de govern «sensible» a aquest tema, no s'han fet nous estudis? I, el que és pitjor, com poden planejar estratègies i plans de xoc eficaços si no disposen d'informació sobre el que ha passat en una dècada tan dinàmica?