TW
0

Aquesta carta és una reflexió sobre l'article d'opinió del Sr. Payeras que s'ha publicat aquest darrer diumenge en aquest diari. Aquest periodista critica que els governs "insisteix bastant en el Pacte de Progrés" de Catalunya i les Balears hagin signat l'acta de constitució de l'Institut Ramon Llull en un monestir. Diu que això va en contra de la promoció de la llengua catalana perquè l'església és una organització culturalment fosca, retrògrada i antimoderna. I també diu que això dóna arguments als que ens "li discutiria l'ús en primera persona" fan befa dient que això nostre "la llengua" és cosa de mestres i capellans.

Idò aquest periodista no sap de què parla i/o intenta boicotejar els avanços de la llengua catalana. A més d'atacar l'església fora motiu. Ha de saber que en l'església de Mallorca podem trobar molts exemples de lluita en favor de la nostra llengua i del progrés de la nostra societat. I no són només tarannàs personals. Les xarxes de grups d'esplai i d'escoltes ens han donat a conèixer als joves tota una llista de valors i alternatives a la buidor de la modernitat de l'articulista. Tant escoltes com grups d'esplai tenen en la nostra llengua un estendard. No és necessari recórrer a figures vinculades a l'església que han fet una feina immensa en pro de la llengua catalana, però n'hi retrauré una: en Josep Massot. Aquest savi mallorquí "a més de combatre el gonellisme, de recuperar innumerables documents, etc." va dir que per opinar de segons quins temes s'hi han d'haver cremat les celles estudiant.

Josep Coll, mestre (rebut per e-mail).