El 0'7 per a Balears

«En nom de l'Associació d'Humoristes, gràcies», digué Jay Leno a la televisió nord-americana en saber que Dan Quayle havia anunciat la seva candidatura a les darreres eleccions dels EUA. Distàncies geogràfiques i culturals al marge, un homenatge o agraïment semblant mereix avui qualsevol portaveu de la Federació Hotelera de Mallorca, l'únic organisme conegut que amenaça de crear una crisi laboral "acomiadament de treballadors" si el Govern balear no li permet patir la crisi econòmica desitjada. Sortosament per als articulistes, el doctor honoris causa Gabriel Escarrer ja no considera que el mal del turisme balear vé d'«excés de llits, activitat al sector de la construcció i decibels», sinó de l'ecotaxa que pretén "pobreta" aturar aquests mateixos problemes. Ara els entrebancs són diferents: els llits no s'omplen ni que els hi fiquis devuit nòrdiques per plaça; la construcció no avança ni que Jaume Matas enceti el pla Mirall v.2.0; els decibels segueixen controlats pels jutjats dels rojos (el TSJB, el TC i altres, que no entenen res). Per si això no fos suficient motiu de rialles, la patronal hotelera explica que ha gastat 130.000 milions de pessetes a adequar els seus hotels des de 1990, amb la intenció de desmentir les veus que els acusen de no reinvertir les seves rendes multimilionàries en les Illes Balears i de dur tot els seus doblers als paradisos fiscals, urbanístics i laborals del tercer món. Ai. Els càlculs més grollers mostren que cada hotel de les Illes Balears ha gastat des de 1990 una mitjana de 51 milions de pessetes per a la seva modernització (esponjament i generoses deduccions fiscals incloses). No és una xifra que permeti fer de brusquer, tot i que quedi lluny de la nostra butxaca. Algunes veus malintencionades del Govern que enfonsa irremeiablement les Illes diuen que aquesta quantitat suposa el 0'3 per cent del guany net anual que tenen els hotelers. I alguns demanen que els hotelers donin el 0'7 per cent d'ajut al tercer món, és a dir, a les Balears.