El car amor de la consellera

Segons el meu entendre, si res ha caracteritzat Ben Amics durant aquests 10 anys d'existència ha estat la defensa permanent de la dignitat dels gais i les lesbianes com a principi fonamental que justifica tota l'actuació de l'entitat. En aquesta tenacitat els socis han aportat hores de treball voluntari, contribucions econòmiques permanents i, també el sacrifici personal, en ocasions laboral i familiar, que suposava representar públicament l'entitat. Malgrat les dificultats, sempre ens ha animat el convenciment que el respecte públic a la nostra dignitat com a persones anava lligat a esforç personal per superar-les, que això era possible i que per a això era imprescindible que els mateixos gais i lesbianes fóssimprotagonistes del discurs.

La irresponsabilitat dels poders públics ens ha obligat també durant anys a realitzar tasques que a ells els haurien correspost. En la lluita contra la sida, per la seva passivitat criminal; en l'educació, aportant instruments per una educació no sexista; en la joventut, amb psicòlegs especialistes per aclarir els dubtes dels gais joves, en la defensa de la igualtat de tots els ciutadans, davant dels abusos de la justícia. Són els advocats de Ben Amics els que han hagut d'informar els responsables públics del que és una llei de parelles de fet, del seu contingut i dels arguments que la justifiquen. El nostre compromís per la justícia i la democràcia ens ha enfrontat moltes vegades amb tots i cada un dels partits polítics, i ho hem fet de manera pública; qui digui el contrari que cerqui a les hemeroteques, és que no se n'assabenta o que menteix descaradament.

La nostra història la coneix la Sra. Caro, per això ens va sorprendre el seu furibund atac. Durant un mes hem confiat que la consellera recuperi el seny i que rectifiqui les seves acusacions, atorgant-li el benefici del dubte i entenent que tot es devia a un altre moment passatger de tensió. La confiança es mantenia per les repetides disculpes que en veu baixa ens expressaven els senyors Grosske, Cámara o Rosselló, encara que en públic continuen callant covardament i per tant atorguen. Fins al moment la senyora Caro només ha afegit que I.U. i nosaltres som i hem de ser aliats naturals; Esquerra Unida aliat natural de qui considera indigne? Els atacs de la Sra. Caro, en una maniobra pròpia de l'Stasi, han pretès decapitar una associació independent contra la voluntat sobirana dels seus socis.