Prieto

El primer ministre d'Hisenda que va tenir el govern provisional de la República el 1931 era Indalecio Prieto, destacat dirigent del PSOE. Prieto es trobà una Espanya immersa en la crisi econòmica propiciada pel crack del 29 i crisi social a causa de la caiguda d'Alfons XIII i l'antic règim. Eren temps difícils. Bona part de les terres fèrtils estaven en mans de la indolent noblesa, mentre grans masses camperoles reclamaven la reforma agrària. Al mateix temps, a les ciutats la xarxa industrial era insuficient per convertir-se en el motor de la nació. Aleshores Prieto cometé un error que la República pagaria molt car. En comptes d'intentar dividir la classe dirigent que havia donat suport a la monarquia alfonsina, el ministre declarà, per acontentar les bases del partit: «S'haurien de penjar tots els banquers a la Puerta del Sol». Havia errat el tret. La banca havia experimentat un notable creixement des de principis de segle, i els seus interessos ja no confluïen amb els de la noblesa terratinent. Hauria estat un possible aliat a l'hora de concedir crèdits per parcel·lar el camp i cedir-los als camperols, cosa que hauria duit benestar econòmic (amb l'impuls de l'agroindústria) i pau social. Però aquell govern provisional (que no havia llegit Marx ni pels folros) cuirassà i obligà a fer pinya una classe dominant que en aquell moment se sentí amenaçada com a grup. A Prieto tant li era pegar al plomell com a la verga, quan la banca era essencial per arraconar la noblesa improductiva i fer avançar el poble. I aquesta és una lliçó que l'esquerra no pot oblidar: sigui amb imposts, amb taxes o altres mesures formalment progressistes, mai no s'ha de cohesionar una classe dominant dividida i que té contradiccions importants.