TW
0

«El pitjor moment de la història del turisme per aplicar l'ecotaxa». De qui poden venir aquestes manifestacions? Esper que els portaveus del Foment del Turisme i de la patronal hotelera no representin realment tot el sector turístic. Tenc l'obligació de creure que molts dels seus associats accepten Pere Cañellas i Miquel Vicens perquè «ara toca fer d'oposició». Crec sincerament que un grup de l'entitat de la patronal hotelera ha errat l'estratègia. L'oposició política, com és el cas del PP a Balears, pot manifestar-se en contra de tot, pot fer servir l'enfrontament com a mètode de treball, i la demagògia com fan la majoria de partits quan no governen. Però les associacions empresarials no, perquè han entrat a dins una dinàmica perversa que els obliga a posar cara de pomes agres (encara record la cara de Pere Cañellas el dia de l'aprovació de l'ecotaxa) a tot el que véngui, i això no és bo ni per al sector, ni per al Govern, i per tant és nefast per als interessos de la mateixa Comunitat Autònoma. En un acte de sobirania autonòmica, els representants legítimament triats pels ciutadans han decidit crear un impost per reconduir el negoci turístic i començar a treballar en la «reversibilitat» del desastre ecològic que pateixen les Illes. El Govern de Madrid ho ha intentat aturar, perquè en matèria de recaptació s'estimen més el model actual. Manejar ells la bossa, i només invertir recursos si la comunitat és del seu color polític o està decidida a aplicar els recursos econòmics amb els criteris del Govern central, per molt que els ciutadans hagin votat una altra opció.

Però els sectors empresarials no poden deixar d'escoltar la voluntat d'una majoria dels ciutadans d'aquestes illes, que tenen dret a gaudir dels valors ambientals i paisatgístics que tanta riquesa han generat, i a voler assegurar el futur d'aquesta terra.

Supòs que la teràpia dels 10 anys serà suficient. Com Matas quan s'oposava al parc nacional de Cabrera, i 10 anys després inaugurava orgullós l'aniversari. O els que s'oposaven a l'adaptació per a vianants d'algunes zones, i ara pengen cartells commemoratius. Al sopar de Nadal dels hotelers, la patronal repartí el poema Lo pi de Formentor. Segons digueren, un homenatge als arbres caiguts pel temporal. És esperançador saber que el seu cor estima un arbre. No sé si estimen també els pins que ja no caigueren amb el temporal, i les dunes que ja no s'emporta el vent, perquè la voracitat dels illencs ho ha substituït aquests darrers 40 anys per ciment.

Senyors Cañellas i Vicens, ja ens faran saber quan trobin que ha arribat el bon moment per preservar el medi ambient. De moment, segueixin fent d'oposició i estimant els arbres que no hi són. Deixin-nos però gaudir i preservar el que encara queda. D'aquí a uns anys, si volen, en comptes de poemes poden servir al seu sopar de Nadal un xupito de ciment.