Construcció: massa oferta

TW
0

Tots els indicadors apunten que el boom edificatori del darrer lustre ha acabat per embafar el mercat. Dues informacions que publicam avui ho deixen prou clar: per un costat, les vendes immobiliàries han caigut enguany un 50 per cent a Palma i les seves rodalies. I per l'altre, veim que el consum de ciment ha crescut un 70 per cent en 5 anys. No podia ser d'una altra manera: el mercat sembla demanar un descans, encalentit al màxim per un excés d'oferta i també colpejat psicològicament per l'anunciada crisi econòmica internacional, que no acaba d'arribar. El problema és que, a hores d'ara, es continua construint a les totes i que els efectes de la famosa moratòria del Govern no s'acaben de veure, de moment, al carrer. Al contrari d'això, aquesta moratòria propicià que ningú no hagi volgut que li caducàs una llicència ja concedida, i en la majoria dels casos s'ha tirat endavant.

La conseqüència de tot això és bona per als ciutadans, ja que és impossible que continuïn les espectaculars pujades de preus dels darrers anys. Per la seva banda, els promotors han après a no tenir gaire pressa. Ja comprovaren amb la crisi de 1993 que encara que el mercat es returi, no s'estorba a arribar el moment de la recuperació. Probablement ara passarà el mateix: els preus s'estabilitzaran i fins i tot és possible que baixin un poc, però la solució urbanística de les Balears no passa pel simple fet que el mercat reguli la construcció. L'única solució possible són mesures polítiques que regulin i imposin disciplina urbanística.

• Regna però no governa Els nacionalistes bascs i IU han criticat el tradicional discurs del rei Joan Carles de la Nit de Nadal, perquè està molt en consonància amb el que diu normalment el president Aznar. Però això, encara que sigui cert, no ha de ser una crítica a la Corona, sinó un elogi. El rei regna però no governa. Té l'obligació d'assumir el que diuen els representants legítims del poble sobirà. Una cosa és que no agradi Aznar. Però és tota una garantia que el rei no vagi «per lliure» i que se subjecti al que diuen els que han estat elegits democràticament.