Just entrar a l'atri del Museu Mallorca s'albira, a partir d'ara
i durant tot el mes de desembre i gener, un paisatge amb figueres.
Les figueres d'Andreu Maimó tenen ànima; per dins els esqueixos de
la soca hi corren formigues, i papanovies, i dragons; les
teranyines solquen l'espai del brancatge despullat al sol i al
vent. Els troncs semblen cossos humans a qui han tallat les venes i
els clivells s'endinsen fins al bessó de l'interior. La figuera nua
crida al cel, esqueixa l'horitzó esmaperdut com si anhelàs. És
veritat que la figuera no ha esdevingut un arbre de la categoria
literària dels ametllers en flors, o l'olivera, o el pi, en les
nostres contrades. Però els egipcis li retien culte, fa uns 4.000
anys. També fou un arbre sagrat entre els grecs, que protegia dels
llamps i que traspuava la sensualitat que brostava de Dionís i
Atenea. Era un símbol d'abundància i d'exquisitat. Fou arbre maleït
perquè les fulles aspres provocaren una amarga coentor al sexe de
la parella del paradís, avergonyits del seu nudisme; però també ens
porta connotacions de luxúria, de fecunditat, d'oci.
La figuera és tan nostrada, tan quotidiana, tan familiar, que
l'obligam a passar desapercebuda, invisible, com si no comptàs, ara
ja, per a res. Al voltant del foc de figuera no hi ha llargues
vetllades («foc de figuera, foc de quimera»), i la lletrada
ocasiona greus erupcions just amb una resquillada, i cuinar amb la
seva llenya fa perdre la llet a les parteres. Però la fusta de
figuera és lleugera, i es beu tots els cops "bella metàfora per
l'artista Andreu Maimó". El seu fruit ha estat un aliment bàsic i
ha servit per engreixar el sustent i l'alegria de moltes famílies
de les nostres Illes durant molts d'anys. I ara pot esdevenir, si
nosaltres volem, un esperó que ens ha d'il·lusionar a presentar les
nostres figues amb denominació d'origen com a marca de qualitat en
tots els productes: confitura, pa de figa, bombons de figa, arrop
de figa, figues amb bessons, figues seques, etc., així com el
condiment essencial per a la nostra cuina. I Andreu Maimó ha copsat
l'esperit de la figuera i l'ha fet art, sentiment, passió: una
al·legoria magnífica de la nostra essència. Parlen les figueres
d'Andreu Maimó? Parlen les figueres del nostre camp? Us heu fixat
mai en una figuera abandonada? La soca color de cendra, les
branques seques penjant com implorant clemència... i sempre un
rebrot que sorgeix de la soca com volent reafirmar-se en la vida.
Ara mateix, caigudes totes les fulles, semblen fantasmes sense
llençol que passegen, solitàries, pel nostre camp. I les tempestes
no les aixequen, arrels cap per amunt, perquè exigeixen un clot
profund, gran («set pams per banda»), on puguin recórrer els
viaranys més allunyats de la superfície; no, però les mata el
tractor amb la rella fonda per regirar la terra i la llobada que ja
no l'envolta. Jo he vist aquest esperit al Museu Mallorca, a les
pintures i ceràmiques d'Andreu Maimó; el brancam són tentacles de
dolçor i tendresa, d'harmonia i pau: i tanmateix, en cada una de
les escultures hi notam una força amagada, un cúmul d'energia
concentrada a punt d'explotar. Vet aquí el pretext i la recreació
de l'obra Paisatges amb figueres que ens deixa meravellats.
Des de les nostres contrades "el Pla de Mallorca" la figuera té
una significació molt especial. Lloret de Vistalegre celebra la
Festa des Sequer any rere any per dignificar tant l'arbre com el
fruit. I per això cal conèixer-lo, cal saber-ne totes les
possibilitats. I ens mancava l'artística, l'essencial, la que ens
recorre l'ànima; i Andreu Maimó ens l'ha regalada. L'Ajuntament de
Lloret de Vistalegre hauria de proposar un premi del Sequer adreçat
a aquelles persones, entitats o col·lectius que treballen per la
pervivència, la rendibilitat, l'enaltiment de les figueres i les
figues; i no estaria gens malament que el primer guardonat fos,
precisament, Andreu Maimó.
Us convit a passejar pel Museu Mallorca, i a somniar entre un
paisatge inèdit, meravellós i exquisit: el de les nostres
figueres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.