La cacera

Els diputats del PP al Congrés insisteixen aquests dies que el primer partit a l'oposició "el PSOE" ha encetat una «cacera» contra Jaume Matas, Rodrigo Rato i Cristóbal Montoro. Des del moment en què el seus propis companys polítics descriuen "el·lípticament" com a «animals» aquests alts càrrecs, convé actualitzar els nostres coneixements del regne animal en conseqüència. No parlaré dels Rato i Montoro, els quals no he pogut observar en el seu hàbitat natural; però atès que sí que he tingut diverses oportunitats d'observar i estudiar el jaumematas, aportaré les meves observacions sobre morfologia i etologia. També conegut com gavina viatgera blava, el jaumematas es caracteritza per ser l'únic ocell de migració horitzontal "seguint un arc del paral·lel entre Palma i Madrid, amb ocasionals parades a València" en cicles setmanals, no anuals. Com la major part de gavines, el jaumematas s'ha acostumat a la proximitat de les persones i viu a les seves ciutats, on troba el seu aliment i es reprodueix amb regularitat. Igualment, emperò, que amb altres animals de ciutat "coloms, moixos, rates" en alguns indrets es vigila la seva demografia. A la conca de l'Ebre i a Campos del Port, per exemple, alguns sectors advoquen per l'extinció de l'espècie, la qual és considerada d'impacte negatiu per a l'ecosistema. Els antropòlegs no han aconseguit documentar fins ara cap ús gastronòmic per a la carn del jaumematas, de manera que la suposada «cacera» encetada pel PSOE serà la primera que pugui ser estudiada... llevat, és clar, que no parlem de caça sinó de regulació de l'espècie. En qualsevol cas, aquesta actuació no correspon al PSOE sinó a les conselleries del PSM (Agricultura) i d'Els Verds (Medi Ambient). El desconeixement mític que el Govern central ha tengut i té del teixit illenc ha originat romanços de cec, facècies populars i cantars de gesta.