Temem el silenci com a resposta a la desesperada carta oberta de
Jaume Santandreu. La necessitat d'una nova política de benestar
social no ha estat contemplada pels polítics actuals, que han
tingut com a fonament «qui paga mana» com a tradició de vells
costums, han oblidat que l'assistència als pobres és un problema de
justícia social i han mantingut la política de la caritat
dosificada amb subvencions.
A hores d'ara i dos anys després d'haver guanyat les eleccions
podem afirmar amb certesa la mancança de projectes a oferir i
d'il·lusions a empeltar topant amb una oblidada autocrítica i
acomodant-se en el càrrec amb l'únic objectiu de guanyar les
properes eleccions.
La trajectòria de Jaume Santandreu en el camp de la marginació
és coneguda per la nostra societat i, per tant, pels nostres
polítics, deduïm per tant que les úniques raons per denegar la
paupèrrima subvenció té el seu origen en un provincianisme
«chabacano» que només se sustenta en petites venjances personals,
encara que en aquest cas les venjances suposin castigar els
pobres.
Malgrat que les almoines-subvencions no són l'ideal del
desenvolupament social, volem fer una salvetat en el cas de Can
Gazà per la singularitat i peculiaritat que representa; per primera
vegada s'intenta un nou model d'assistència basada en l'autogestió,
la participació i la responsabilitat dels afectats. Trenta anys
d'experiència han demostrat que la burocràcia és la sangonera més
afamada dels doblers destinats als pobres, amb aquest bagatge Jaume
Santandreu ha creat un centre amb les següents peculiaritats:
"Donar consol als rebutjats per altres centres
subvencionats.
"Acudeix a la imaginació per fer funcionar un centre sense
burocràcies (secretaris, psicòlegs, metges, treballadors
socials...)
"Ha establert un rigor absolut en el control de les seves despeses
seguint criteris d'economia domèstica, fent les càbales adients per
subsistir amb tres milions de pessetes.
La injustícia és evident: "Què va costar el viatge a Cuba de les
nostres autoritats per avaluar com es gastaven els doblers enviats
als pobres?
"Quina subvenció es va donar pel discutit ral·li París-Dakar amb el
que significa passejar l'opulència de la CEE davant de la misèria
dels països pels quals transcorre?
No ens queda més remei que demanar la dimissió de la ferramalla
de directorets, secretaris i sangoneres que desvirtuen el que
hauria de ser una política social més justa.
Miquel Bauçà Frau. Sindicat d'Exclosos de
Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.