Imaginau-vos un diari on no es pogués distingir la informació,
l'opinió, la publicitat ni les esqueles i tot se servís en una
mescladissa confusa i difusa: no seria un mitjà de comunicació,
sinó de propaganda, adoctrinament i ensinistrament. No vull dir que
existesquin seccions estanques, sense cap relació ni dependència;
com tampoc se m'acudiria afirmar que els mitjans són neutrals,
asèptics i objectius: no, ni el que teniu en les mans ni cap altre
poden allunyar-se de la realitat de les empreses, el mercat i els
interessos. El fet que aquests siguin variats, fins i tot
enfrontats, és a dir plurals, és l'única garantia de llibertat i
d'aproximació a la veritat.
Tot això haurien de ser obvietats, i esper que ho siguin; però
cal no oblidar-ho, especialment aquests dies de mangarrufes
informatives i censures globals. Cal demanar informació per
elaborar l'opinió i refusar, o almenys dubtar, de totes les
opinions servides en format informatiu. Ens manipulen les imatges,
com les dels palestins riallers i festius reproduïda milers de
vegades sense que cap d'elles indicàs la data de filmació (1991);
ens limiten l'accés als llocs dels fets, i no parl només de
Manhattan sinó també de Kabul, Palestina i d'altres centres
d'interès; ens manipulen i ens desinformen. I això aquí, que la
variable patriòtica no ha estat «accionada» i no s'hi pot apel·lar
amb facilitat, malgrat que s'intenta. Ara imaginau-vos «allà», on
qualsevol que s'allunyi de la norma dictada és catalogat de
perillós traïdor. I la «norma» no només és l'opinió correcta, també
l'ètnia correcta, la religió correcta i la correcció correcta, per
si un cas. Sabrem moltes de les manipulacions d'imatges i punts de
vista, intuirem qualcunes de les realitats ocultes per la censura,
però mai arribarem a discernir entre govern, sistema i mitjans,
sobre qui controla què, fins a on i per què.
Un bon exercici per intuir el que passa pel cap de la ciutadania
nord-americana és beure de les seves mateixes fonts; si es pot dir
font a l'espècie d'embut que, com amb les oques, els engrandeix
desmesuradament el «fetge». I un dels productes de premsa més
digeribles, o almenys més digerits, són les vinyetes. Fa poc,
Alfredo Corrales, un col·lega que publica dibuixos en un diari de
ciutat, m'assabentà de l'existència de diverses webs on es recullen
els millors dels ben anomenats dibuixos editorials d'Estats Units i
d'altres indrets. S'ho paga «clicar»
http://cagle.slate.msm.com/news/attack per veure un centenar
d'aquests resums editorials. Jo ho he fet, i encara estic
escarrufat: van de la crida a la revenja a l'exaltació del
patrioterisme, passant per l'apologia de l'imperi i petites
crítiques als serveis de seguretat. Anàlisi de causes i
conseqüències? Au vés, que «això no toca».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.