1. A la manera de la pedagogia infantil, i potser de la que
mereixem els habitants d'un món on el paper més probable és el de
víctima, les imatges han precedit qualsevol teoria, qualsevol
explicació, i potser acabin menjant-se-la i impossibilitant-la. La
imatge d'un avió de més de cent tones, ple de combustible, xocant
contra un gratacels ja hauria superat per ella sola el munt
d'imatges que ens deixà el segle vint. La sucessió d'imatges, al
llarg de moltes hores, dels atemptats de dimarts a Nova York i a
Washington (explosions, destrucció, ferits, gent cridant, caos),
com a mínima expressió de tot el que hi va passar, posa molt
difícil la competència per les imatges que en el mil·lenni que
comença pretenguin superar-les.
2. Mentre es confirma la participació de Bin Laden i la
comparsa, no podem esperar a adonar-nos que la democràcia "és a
dir: l'únic sistema que garanteix la llibertat" està amenaçada (com
ho ha estat des del seu naixement), i el fet que no en coneguem amb
precisió l'origen encara fa l'amenaça més evident, més perillosa,
més real.
3. Sense confondre els ciutadans del països àrabs amb els seus
dirigents, ni els dirigents amb els molts culpables concrets de les
conculcacions dels drets humans que s'hi repeteixen, i sense
simplificar les ideologies (ningú no pensa exactament el mateix que
cap altra persona), tenim davant dels nostres ulls un senyal més
que necessitem tots els mitjans per acabar amb l'integrisme. Tots
els mitjans significa incloure-hi com a armes la política (teòrica
i pràctica, dura i feble, amistosa i hostil), i també la ciència,
els mitjans de comunicació, la ciència, el mercat, la pornografia,
l'educació, la tecnologia, l'ambició, l'esport.
4. Els nord-americans i els àrabs "així, en blocs" no s'han
entès mai, per d'ençà de dimarts comencen un període de segles de
separació. Allò que els uneix "el petroli, les creences religioses
(que, tot i ser diferents, són imprescindibles per entendre ambdues
cultures), els nacionalismes respectius, el pes de les respectives
tradicions, el fet de ser sengles cultures, a la seva manera,
transnacionals" continuar existint, per ja ha tornat invisible a
tots els ulls.
5. Ja n'hi ha prou (i ja n'hi havia abans) de règims
dictatorials i corruptes, opacs i fonamentalistes, de monarquies
místiques i de dirigents obscurs amb fortunes incalculables que des
del Marroc fins més enllà de l'Índia obliguen els seus pobles a
viure en la indigència intel·lectual i material, a patir les
malalties i a menjar la pols que els fan impossible somiar un futur
per als seus fills. Ja n'hi ha prou de nius que amaguen ous de
serp, d'emissors de decrets que obliguen a tapar-se les cames per
jugar a futbol mentre inunden els hotels de luxe de Londres i
Ginebra amb tot el xampany i totes les dones que se'ls ofereixen
sense importar el preu.
6. Vénen bons temps per als policies, els militars, els espies,
les empreses de seguretat, els sionistes, els simplificadors i els
qui tenien comptes pendents. Vénen temps dolents per a qualsevol
que pugui ser titllat com a terrorista, per als palestins, per als
que viatgen en avió amb freqüència, per als manifestants
antiglobalització, per als matisos.
7. Enmig de la tragèdia, les bajanades: Rajoy afirmant que els
atemptats confirmen la necessitat de l'escut antimíssils,
Berlusconi oferint Itàlia com a seu d'una nova cimera del G-8, els
qui remarquen que no tots els americans són dels Estats Units. 8.
Enmig de la tragèdia, els gestos heroics. Els de Bush encara no han
arribat, encara que són més necessaris, i més difícils, que abans
del dimarts.
9. Les víctimes. Només aspiren ja a ser un número, i cada una
era un univers. Els pilots, els passatgers dels avions, els nins
que tres dies després ningú no ha recollit de l'escola, els qui van
ajudar algú que no tornaran a veure, els desapareguts en
silenci.
10. Vénen temps dolents per a la llibertat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.