Valors absoluts

En molts casos, són els mateixos polítics i creadors d'opinió que parlen de repartiment de la riquesa, sostenibilitat, i que per suposat defensen valors absoluts com la pau i la germanor. Evidentment, són els que tampoc entenen conflictes socials com el de jueus i palestins, i reclamen constantment una «solució pacífica».

Però vet aquí que el problema ens fot a damunt. Ja no podem parlar de solidaritat, germanor, en termes absoluts, sinó que tenim davant els nassos allò que, en el cas d'un Estat com l'espanyol amb poca immigració fins ara, només coneixíem per televisió. I sense dubte, és molt més còmode veure la fam i la desesperació des del sofà, que haver-se d'aixecar perquè toquen a la porta i és un immigrant. Sí, d'aquells que fa uns minuts sortien per la tele.

Ara ja canviam el cantet. «Això s'ha de controlar» diuen els qui s'omplien la boca de pau i solidaritat pels altres. Efectivament que s'ha de controlar. Però el que s'ha de controlar no és l'arribada de gent que vol sobreviure, sinó el model dibuixat pels quatre de sempre, segons el qual el sud està condemnat de per vida.

Això sí, amb les noves tecnologies, la publicitat arriba en qüestió de segons. Els espots on un ciutadà del nord només ha d'anar a comprar un 4x4 i la felicitat ve incorporada al maleter, han acabat d'esperonejar aquells que no tenien clar si partir o no.

A l'altre costat hi ha esperança, i al seu país no. Això és el que s'ha de controlar. Que no hi hagi esperança ni futur als seus països d'origen. Que hagin d'agafar un bolic de roba, deixar la família i jugar-se la vida, com si ho fessin per entretenir-se.

Fins que no sigui possible el desenvolupament real i estructurat de tots aquests països, milers, milions de persones cercaran la fórmula per creuar la frontera i arribar a la terra promesa. Allà on et pots comprar un 4x4, i la resta ve tot inclòs.

Evidentment, quan arriben descobreixen que la publicitat era mentida. Però això ja és una altra història.