El guió no és de Dario Fo, però com si ho fos. Cal imaginar-se
un context on els representants dels països més rics i poderosos
del món es reuneixen per continuar prenent decisions que condueixen
a la pobresa, a la misèria, a l'esclavatge i a la mort centenars de
milers de persones. Cal imaginar que aquesta reunió no és la
primera i que a les anteriors ja hi ha hagut protestes de ciutadans
conscienciats que es manifesten contra la injustícia promoguda per
l'anomenada globalització neoliberal i les seves institucions, el
Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el G-8, entre
d'altres.
A tot això s'hi ha d'afegir que aquestes manifestacions han
estat rebentades, des de dins, per elements incontrolats i
provocadors i reprimides des de fora per la policia. Càrregues
indiscriminades a Barcelona, trets amb foc real apuntant
directament als manifestants a Göteborg... El decorat també és
important. Necessitam una ciutat desfeta, ocupada policialment i
amb tot el centre vedat i tancat als ciutadans. Preferiblement
italiana. Gènova per exemple. Hi posarem centenars de manifestants
detinguts, desenes de ferits i alguns d'ells torturats. Molts
coincideixen que se'ls han fet cridar visques al Duce. Que si a
Espanya hi torna a haver caudillo, a Itàlia no volen ser menys.
El guió no és de Dario Fo, però aquí també hi ha una mort
«accidental» d'un anarquista. Una mort que ens posa damunt la taula
del sopar d'un divendres sanguinolent, el cadàver jove i encara
calent d'un activista contra la globalització neoliberal, abatut
per un tir d'un policia a la ciutat italiana de Gènova. El seu nom,
Carlo Giuliani, de 23 anys d'edat.
Una mort que ha endolat l'anomenat poble de Seattle i ha tornat
negre l'uniforme blanc, com aquest article abans de ser escrit,
dels Tute Bianche. Però anem a l'escena tràgica: enmig d'uns
aldarulls generalitzats, uns manifestants mantenen acorralat un
jeep de la policia italiana. Un d'aquests manifestants, encaputxat,
es dirigeix cap al vehicle policial amb un extintor (no sabem si
com a escut protector o com a arma ofensiva). Un extintor que
encendrà el foc de la seva mort, ja que, en aquells moments,
apareix per la finestra una pistola, empunyada serenament per un
policia de tan sols 20 anys i li dispara un tret al cap. El jove
manifestant cau rodó i del seu cap vessa tanta sang que en poc
temps es fa un bassiot vermell fosc al voltant del cap del
manifestant, el cos del qual serà atropellat pel vehicle
policial.
Al dia següent, els mitjans de comunicació ens informen que «la
globalització s'ha cobrat la seva primera víctima mortal» oblidant
que la pobresa que provoca la dictadura economicista del Banc
Mundial, mata cada any més gent que tota la Segona Guerra Mundial.
El guió no és de Dario Fo, però el desenllaç se'l poden imaginar
vostès: es fa una comissió que investiga els fets i conclou que la
mort va ser accidental i el policia homicida va actuar en defensa
pròpia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.