TW
0

Un president, tres consellers, diversos empresaris i representants de la patronal han passat algunes nits en blanc en una negociació absurda. Ningú no sabia que era absurda fins ahir a les cinc de l'horabaixa, quan als negociadors legitimats (?) pels treballadors se'ls va estroncar el somriure: l'assemblea els desautoritza. Antich, Grosske i Ferrer han fet d'àrbitres en un partit en què un equip jugava bàsicament amb extracomunitaris amb passaport fals. O això o no sabien què estaven negociant. Més enllà d'això, ja es poden treure conclusions de l'aturada: que l'aeroport ha aguantat, que els turistes n'han descobert nous espais "dos solàriums magnífics en la gespa dels extrems" i que la vaga, de moment, no es repetirà, segons el secretari general del sindicat convocant. Tot i l'èxit de la convocatòria "en els dos primers dies no s'ha vist ni un autocar, per Son Sant Joan", qui en sortirà reforçat, gràcies a la crispació d'alguns assemblearis, serà la patronal: una vegada més, els extrems es toquen. I el preacord que han rebutjat "sense votar-lo" els treballadors i que tan feliços havia fet els negociadors, dilluns serà paper mullat. A filar estopa l'esforç de mediació, les hores sense dormir i les esperes. El sector, ho deia Antich al final de la compareixença d'ahir dematí, necessita «mà de mestre (sic)». El mestre hauria d'ensenyar a més d'un el significat de la paraula «delegar». I una altra cosa: vist com les gasten alguns xofers "només alguns, els que més criden, els que han barrinat la negociació", més d'un s'estimarà més anar en bicicleta.