El desenvolupament de la vaga del transport discrecional ha entrat en la pitjor de les lògiques possibles. Els treballadors no han acceptat l'acord assolit entre la patronal i els seus representants, que han quedat desautoritzats. La vaga esdevé així incontrolable i si algú havia pensat utilitzar-la amb la finalitat que fos es trobarà ara amb una bomba a les mans. L'assemblea dels treballadors no permet que la resolució del seu conflicte es limiti a l'aspecte salarial que, tot i ser el més cridaner, està subordinat, segons sembla, la regulació dels horaris i dels descansos setmanals. La capacitat de pressió social sobre l'assemblea d'un sector en peu de guerra és mínima. Ara pot passar qualsevol cosa. Val la pena que tothom reflexioni sobre les raons que ens han abocat a aquesta situació i que, sense entrar en les simplificacions d'una pel·lícula de bons i de dolents, es reconstrueixi la història dels fets per esbrinar com ha estat possible arribar a aquest extrem. També s'ha de dir que, després d'un acord sancionat pels sindicats i la patronal davant les més altes instàncies de la Comunitat Autònoma és pràcticament impossible que els treballadors obtenguin més avantatges. Tot i això, alguna cosa s'haurà de fer, perquè hi ha un preavís de vaga per d'aquí a quinze dies. A curtíssim termini, s'ha de garantir el compliment dels serveis mínims i, en la mesura que sigui possible, que la tensió no esdevengui insostenible i desemboqui en lamentables incidents. Sense voler llevar la raó als treballadors, que la tenen respecte del fet que els descansos setmanals i les jornada laborals són aspectes essencialíssims, convé que reflexionin sobre si ara estan en les millors condicions i si el mal que esta fent els pot reportar cap benefici addicional. La veritat és que a mesura que passa el temps hem de ser més pessimistes. Però, sigui com sigui, qualcú haurà d'aconseguir fer entrar en raó un col·lectiu que, de moment, ha esdevingut incontrolable. Els missatges dissuassoris no han deixar d'arribar a l'assemblea fins que aquesta no desisteixi de la seva actitud.