Sobre l'extinció del vell marí a la mar Mediterrània

Benvolgut president, som un grup d'educadors ambientals que acabam de realitzar un curs sobre aquesta disciplina inclòs dins del pla Enllaç. L'amor a la natura i al medi que ens envolta i el compromís de contribuir al seu manteniment i millora són els motius, comuns a tots, que ens hi han aplegat. I constatam que els coneixements que hi hem adquirit són suficientment profunds i exhaustius com per sentir-nos capaços de desenvolupar amb encert aquesta apassionant professió. Els problemes ambientals que amenacen el nostre medi han representat una de les parts més interessants del programa. I, d'entre ells, n'hi ha un, el de la extinció del vell marí, que, per la seva irreversebilitat i urgència, ens obliga a demanar de vostè i del seu Govern (ara que governa algú amb sensibilitat per aquests temes) un compromís per evitar que es consumi, a la Mediterrània i fins i tot a escala mundial, la previsible extinció d'aquesta fabulosa espècie. Per als profans en la matèria direm que el vell marí (Monachus monachus) és una foca de grans dimensions. Demostra una gran empatia per l'home (per això a les Pitiüses és conegut com a ca marí). S'alimenta de peixos i de mol·luscs i representa el darrer esglaó de la cadena tròfica en els hàbitats on viu, en què resulta important per a l'equilibri. La seva esperança de vida oscil·la dels trenta als quaranta anys i presenta una baixa taxa de reproducció. En els segles passats era corrent veure exemplars d'aquesta espècie en una àmplia extensió de la costa mediterrània, incloent-hi, per suposat, les nostres illes, on en resten testimonis escrits, orals i toponímics. No obstant això, al llarg del segle XX, amb l'augment de la pressió humana a la zona costanera, la seva presència anà minvant (primer al litoral pla i arenós i després a les costes rocalloses) fins a desaparèixer pràcticament de la Mediterrània occidental (si exceptuam unes petites poblacions que resten a la costa del Marroc i d'Algèria i que no superen els trenta exemplars). A la Mediterrània oriental hi ha una població més nombrosa (prop de dos-cents exemplars), tot i que també presenta una dinàmica perillosa que apunta a la seva extinció. La causa d'aquesta progressiva desaparició de la costa mediterrània cal cercar-la, com dèiem, en l'ocupació humana del litoral marí, especialment les platges (vitals per a la supervivència de les cries joves). Aquesta pressió ha consistit en una alteració del seu hàbitat provocada per la sobrepesca, la contaminació química i acústica (el renou dels motors de les embarcacions estressen l'animal fins al punt de provocar-li avortaments) i també en l'assetjament dels pescadors, ja que el consideraven, erròniament, un important competidor i una nosa en el desenvolupament de la seva tasca diària. L'efecte d'aquesta pressió a les nostres illes provocà la desaparició del darrer exemplar el 1958 a les costes de Sóller. Situacions similars (de desaparició d'altres espècies de foques) s'han reproduït en altres indrets com els arxipèlags de Hawaii i el Carib, on la pressió turística ha alterat seriosament el seu ecosistema. En el primer cas s'aconseguí recuperar, in extremis, la població de la foca endèmica (Monachus schauinslandi) gràcies a una decidida actuació de les autoritats responsables. En l'altre, l'espècie del Carib (Monachus tropicalis), sense cap intervenció humana que ho impedís, va anar minvant la seva població fins a la seva total extinció. L'exemple d'aquests precedents evidencia que l'única via per garantir la supervivència del vell marí és la posada en marxa d'un pla de reintroducció controlada de manera immediata, similar al que s'aplicà a l'arxipèlag del Pacífic. L'Isifer (Associació per l'Estudi i la Conservació del Vell Marí) assenyala fins a setze zones òptimes per a la reintroducció d'aquest animal, cins d'elles a les Balears (Cabrera, costa d'Artà, la Dragonera, costa nord de ses Salines i costa nord de Menorca). Fa especial esment a la importància de recuperar la població de la Mediterrània occidental per garantir la supervivència d'aquesta espècie. D'entre les tasques que desenvolupa cal assenyalar la de recuperar exemplars orfes i ferits, que precisament serien els indicats per dur a terme una campanya de reintroducció, ja que no suposa alterar les migrades comunitats existents. Un estudi de la Conselleria de Medi Ambient sobre la viabilitat d'aquesta reintroducció assenyala Cabrera com l'indret més indicat per realitzar-la, ja que compleix tots els requisits necessaris: 1.- Existència de coves on guarir-se i reproduir-se. 2.- Pressió humana controlada. 3.Existència de la figura legal de protecció de parc nacional marítimoterrestre. 4.- Existència de cales protegides que permeten acollir exemplars en semicaptivitat (única fórmula, a mig termini, per realitzar-ne una efectiva reintroducció). 5.Presència de coves, platges i plataformes rocalloses que possibiliten la rotació entre els llocs de descans i reproducció. 6.- Coneixement de l'existència en el passat de comunitats d'aquesta espècie que hi ha habitat i que, per tant, amb un control efectiu de la pressió humana, aquesta reintrodució és possible. Com hem indicat, en una fase inicial, cal que els exemplars es trobin en semicaptivitat, per protegir-los de les nombroses embarcacions que s'acosten al litoral, i després, quan s'aconsegueixi un major control d'aquesta pressió, es podria pensar en el seu alliberament. Però perquè tot això sigui possible cal que es compleixin dues condicions: la primera és la formació i capacitació del personal que s'hauria d'encarregar del projecte. Seria necessària l'adquisició de coneixements d'experiències similars exitoses, com és el cas de la reintroducció de la foca de Hawaii. La segona condició, sine quan non, consisteix en la realització d'una gran campanya educativa adreçada al conjunt de la població (resident i visitant) per tal de modificar els hàbits de conducta que impedeixen, en l'actualitat, la reintroducció d'aquesta espècie. Especialment hauria d'adreçar-se al col·lectiu de pescadors i dels professionals que gestionen els espais naturals. Aquesta tasca es veuria afavorida per l'empatia que demostra aquest animal cap a l'home. Fent una anàlisi de tot el que acabam de dir, arribam a la següent conclusió. Per un costat, la recuperació de la població de la Mediterrània occidental és de vital importància per assegurar la supervivència de l'espècie. Per una altra banda, les nostres illes acullen més del 30% dels caus possibles per a la seva reintroducció. I finalment, no podem obviar que som el país, dels afectats per aquest problema ambiental, que presenta una millor capacitat econòmica per engegar aquesta campanya. Per tant, la nostra responsabilitat i la del Govern que vostè presideix vers aquest problema és evident i indefugible. La posada en marxa d'un pla com aquest requereix un compromís polític clar i explícit, que s'ha de traduir en la garantia d'un finançament bàsic del projecte i l'obertura d'un debat social sobre el tema que impliqui tots els col·lectius.