TW
0

Si teniu interès de conèixer el projecte del passeig Marítim de la Colònia de Sant Jordi, a la Direcció Provincial de Costes us informaran que, si en voleu fotocopies, n'heu de fer la sol.licitud per escrit, a mès de pagar-ne la taxa a una altra finestreta; i encara que us donin facilitats per mirar-ne els plànols, us trobareu amb la incomoditat d'haver-los de consultar mentre altres persones esperen, al mateix despatx, per fer-hi "precisament", el mateix.

Aquesta actitud per part d'uns funcionaris que haurien de donar el màxim de facilitats als ciutadans que es preocupen pels projectes que afecten la zona on viuen, fa la impressió que el que pretén és aprovar-ho a corre-cuita, sense que ningú no hagi explicat, de moment, el perquè d'aquest futur passeig, quins tipus de beneficis pot reportar a la zona, què es pretén a estrangular la Colònia amb un cinturó d'uns 4 metres d'amplada entre el poble i les roques que la separen de la mar.

La Colònia és una població saturada d'automòbils a l'estiu, amb un creixement urbanístic desmesurat en els últims anys, i que, sortosament, encara conserva una façana rocosa davant de la mar, amb no massa *moles' construïdes. Sorprèn que la Direcció Provincial de Costes, que tan permissiva ha estat amb alguns hotels de ls zona, no tingui actuacions més urgents a fer que projectar un passeig marítim que serà escombrat per la mar a l'hivern, taparà tombes talaiòtiques, n'arrasarà la flora, allunyarà les gavines i es convertirà ben aviat en pista de curses de motocicletes.

Fa la impressió que aquest projecte és una cortina de fum. L'època dels passeigs marítims com a element turístic sembla que ha tocat fi. La construcció ocasionà a tot el país greus escàndols financers (Fuengirola, Mojàcar, Benidorm, etc.), van ser el motor de les megàpolis turístiques i, en la majoria dels casos, són avui vistos com a errors urbanístics irreversibles.

Si aquests 650 milions es volen invertir en la Colònia, hi ha moltes més possibilitats de treure-hi rendibilitat turística, i dedicar-los a altres finalitats; llevat del cas que, en definitiva, el que de veritat s'hi pretengui sigui fer una primera passa per llançar-se a l'assalt de les platges del Carbó i del Trenc.

Javier Teixeira González. Palma