La UGT i el català

Sembla que no hi està gens d'acord, entre altres coses, perquè «crea problemes artificials allà on en realitat no n'existeixen» i perquè «no seria bo distingir entre treballadors i clientela catalanoparlant i castellanoparlant». Com a alternativa proposen que «el Govern potenciï una bona formació professional en la qual s'ensenyàs la llengua catalana i com més llengües millor» i que es seguesqui com fins ara i «es valorin els coneixements d'idiomes en les negociacions col·lectives».

Jo, naturalment, no puc estar gens d'acord ni una mica en pràcticament cap d'aquests arguments. En primer lloc, no és cert que es vulguin crear problemes artificials: aquests ja existeixen i des de fa estona i els que no ho creguin basta que consultin les hemeroteques i vegin quants d'articles i, sobretot, cartes al director s'han escrit els darrers anys per part de catalanoparlants que han estat discriminats per raons lingüístiques. A mi mateix m'ha passat més d'una vegada. Per tant, del que es tracta, és de solucionar un problema existent, no de crear-ne cap. Una altra cosa és que les mesures que proposa la llei siguin suficients, que jo crec que no.

En segon lloc, si visquéssim en una autèntica comunitat bilingüe, en la qual tothom parlàs les dues llengües oficials, no caldria distingir entre catalanoparlants i castellanoparlants, perquè tothom seria igual, però, la realitat és força diferent: tots els catalanoparlants som bilingües, però no ho són tots els castellanoparlants. UGT faria bé de preocupar-se per potenciar que ho deixassin de ser i, aleshores, s'haurien acabat les distincions. En tercer lloc, mentre un percentatge molt gros de nous contractats per treballar a les nostres illes siguin gent de fora que no ha estudiat aquí, és totalment insuficient ensenyar català als cicles de formació professional, ja que només afectaria una part dels futurs empleats del sector. A més a més, la frase «... s'ensenyàs català i com més llengües millor», és del tot desafortunada, ja que equipara el català a qualsevol altre idioma, quan no és ni millor ni pitjor, però és la nostra llengua pròpia i, per aquest motiu, no es pot ensenyar com les altres, sinó que ha de ser la llengua vehicular de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.

UGT torna a caure en la mateixa errada quan diu «que es valorin els coneixements d'idiomes en les negociacions col·lectives», enllà on, un altre pic, tornen a mostrar la seva pobra valoració del català, quan indiquen que, per a ells, no és una llengua pròpia que hagi de tenir un estatut específic, sinó que s'ha de contemplar com un mèrit ben igual que saber anglès, francès o alemany. En una paraula, que el comunicat sembla redactat per un sindicat rus o alemany, però no per una gent que viu i treballa aquí i sap a quin país viu.

Si a això hi afegim les pegues que va posar aquest mateix sindicat per elevar el grau de coneixement de català als futurs funcionaris autonòmics, no es pot entendre de cap de les maneres com aquesta gent poden sumar-se any rere any a les diades per la llengua que organitza l'Obra Cultural Balear on, precisament se demanen a les institucions actuacions com aquesta. I no són els únics. Sembla que, per molta de gent, la defensa del català consisteix, únicament, a signar unes quantes proclames cada any, acudir a algunes manifestacions i, després, quan realment hi ha la possibilitat de fer quelcom real, oposar-s'hi.

Així anam.